Llengües i dialectes

Mai 25, 2008

El post d’avui tracta sobre la peculiar visió que els xinesos tenen del seu complex mapa linguïstic. Visió que he pogut constatar a través de diverses converses amb professors d’universitat, alumnes o gent a peu de carrer. Tots sense fissures mantenen una sorprenent unanimitat. Abans de prosseguir i per aclarir-nos millor, podeu donar un cop d’ull al mapa d’aquí a sota.

Es ben sabut per tots que es considera el xinès mandarí com la llengua més parlada del planeta. És un fet discutible ja que tot i no existir cap mena de cens oficial al respecte, es creu que uns 2.000 milions de persones, és a dir mes o menys un terç de la població mundial pot, millor o pitjor, comunicar-se en anglès. En qualsevol cas, com a llengua materna si que es cert que el mandarí es la llengua més parlada, però en cap cas per els 1.300 milions d’habitants de la Xina, sinó “tan sols” per uns 800 milions.

A Xina no ha existit mai una llengua comuna parlada que uneixi tot el territori, no obstant si que és curiós observar com la llengua escrita si que és absolutament igual e intel·ligible per tothom (d’ètnia xinesa i alfabetitzat) independentment de l’idioma o dialecte que parlin. Tan sols des de fa uns anys, la variant estàndard del mandarí anomenat “putonghua” o llengua comuna és la que s’ensenya a les escoles en un intent del govern per homogeneïtzar l’enorme varietat lingüística i dialectal de Xina.

No obstant, a Xina no semblen compartir els nostres criteris per diferenciar el que és una llengua del que és un dialecte. I no és pas perquè escoltin la Cope o siguin fervents seguidors del PP valencià. Per nosaltres i per la majoria dels filòlegs si dues parles no són inteligibles entre elles, és que es tracta de dues llengües diferents. Simplificant molt, si pel contrari s’entenen entre ells, llavors ens trobem davant de dialectes. Per posar dos exemples clars: el castellà i el català són dues llengües diferents: els espanyols no entenen el català, ni els catalans de fa un parell de segles que no havien estat escolaritzats en castellà, entenien res del que els deia una persona vinguda de més enllà dels Monegres. El català i el valencià en canvi, són dos dialectes d’una mateixa llengua, doncs són perfectament inteligibles entre ells tot i que un grapat d’ignorants o de sibil·lins s’esforçi en dir el contrari.

En el cas de Xina però no es segueix aquesta lògica. Per ells, cada país només pot tenir una llengua. Una. Si al PP o a la COPE se’n adonen segur que aviat començarem a sentir a parlar d’estudis de “eminents filòlegs xinesos”. En el seu cas la llengua de Xina és el xinès (mandarí), tota la resta, es a dir tot allò que no pugui ser etiquetat com a Xinés, per la parla o per l’escriptura o per ambdues, són dialectes. Es un argument sense cap ni peus. Parlant d’exemples clars: el cantonés, el tibetà, l’uigur, el Kazakh, el mongol i una llarga llista representa que són dialectes del mandarí. Ho heu llegit bé. Algunes no pertanyen ni a la mateixa família lingüística, no comparteixen ni alfabet ni una mínima base comuna, és a dir que tenen més diferències entre elles que el català i el rus per posar dos exemples. Però tot i això són etiquetades sense cap problema com a “dialectes”.

L’argument arriba al surrealisme quan se’ls planteja la següent qüestió: Quina és la llengua de Mongòlia? I amb tota seguretat et respondrán: “el mongol”. Pero si els preguntes, quina és la llengua de la província de Mongòlia Interior (situada al nord-est de Xina) que és exactament la mateixa que es parla a la Mongòlia Independent, et respondrán: “el xinès” o “un dialecte del xinés”. De llengua només n’hi pot haver una dins el mateix pais.

Així que ja veieu, l’interés polític per la unitat de la pàtria de nou passa per sobre de tota lògica científica. Admetre l’existència de diferentes llengües dins un mateix país podria suposar un perillós gèrmen que atiés l’independentisme en algunes zones molt delicades de Xina. Tant lluny i tant aprop. El que sobta, com anunciava abans, és que aquí no hi hagi cap mena de debat filològic ni de postura alternativa al respecte. Cert és que la llibertat d’expressió aquí no és la mateixa que a occident, però també és veritat que el tema sembla no preocupar absolutament a ningú i tothom, amb independència del seu nivell cultural, es limita a repetir la versió oficial. A la Xina immersa en la voràgine del progrés i l’enfortiment nacional no sembla haver-hi lloc per a la reflexió al voltant de la llengua. No tot és degut al nacionalisme, és sobretot pragmatisme: la característica més admirable però alhora més exasperant d’aquest poble. Les llengües petites fan nosa, el millor es que tothom en parli una de sola i així tothom s’hi enten. Si ets xinés llavors has de parlar xinès, i si ets estranger anglés. No hi ha lloc per als matisos.

Anuncis

3 Respostes to “Llengües i dialectes”

  1. És la mateixa resposta que donava el franquisme. Totes les llengües parlades a Espanya eren dialectes de l’espanyol. I això incloïa el basc! Amb una mica de cara, es pot fer passar el català per dialecte, però el basc…
    Certament, diversitat (del tipus que sigui) i totalitarisme són conceptes antagònics.

  2. lasher said

    Lasher says : I absolutely agree with this !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: