Fast food

Mai 23, 2008

L’altre dia llegint un article a La Vanguardia sobre el menjar xinès, se’m va encendre la bombeta i vaig decidir escriure un post sobre el fast food a la Xina.

Tothom ha menjat fast-food alguna vegada a la seva vida, tot i saber que allò que ens mengem ha requerit poc temps de preparació, s’ha fabricat en grans quantitats i ho hem ingerit amb un temps récord, sovint presoners d’una gula de difícil satisfacció. Òbviament, tots aquests condicionants fan que un no pugui gaudir d’un bon àpat propiament dit, ni per la qualitat del menjar ni per la seva posterior digestió.

Tot i que el concepte de fast-food es una invenció clarament americana, a Àsia en general, però sobretot a la Xina, ja fa temps que han dissenyat el seu propi menjar ràpid, basat es clar, en les seves pròpies preferències en el gust. El fast food xinès evidentment no és un menjar sà, com cap altre que dugui aquest nom. No obstant, això no pot servir per dir que tota la cuina xinesa es una basòfia, que no té gens de tradicional i que les condicions higièniques i sanitàries deixen molt a desitjar. Per exemple no es pot desqualificar tota la cuina espanyola dient que les Patates Braves, les xistorretes, els xipirons fregits i els pollastres a l’ast no són precisament un prodigi de dieta sana i equilibrada.

Si bé és cert que els controls sanitaris als restaurants xinesos (de Xina) brillen per la seva absència, això és un fet que quelcom pot deduir en milèsimes de segon tot observant l’aspecte del restaurant on es va. Hom es lliure de no anar-hi, l’amo ja s’espavilarà en tenir-ho net si li comencen a escassejar els clients per no conservar una mínima higiene o per si les gastrointeritis comencen a ser una conseqüència fàcilment previsible després d’haver consumit en aquell local. Un pot assegurar que en d’altres llocs es pot menjar molt bé, molt net i molt barat. Les generalitzacions sempre es solen basar en fonaments o experiències verdaders, pero no es pot incloure a tothom en el mateix sac.

Sense més dilacions passem a veure uns exemples del que és el “fast-food” xinès, força diferents del que hom pot tastar als mal-anomenats restaurants xinesos al nostre país.

1) Jiaozi: empanades de carn o verdura, embolicades en una fina massa de farina i ou. Cuinats al vapor o bullits, tot i que també es poden fregir si es vol. El sabor és bonissim. Un plat o bossa de 12 unitats té un preu (al carrer) d’uns 0,30 €.

2) Paozi: pa fet al vapor farcit de carn o verdura. Semprecuinat i presentat en una espècie de carmanyola de fusta. També deliciós i barat com l’anterior.

3) Yangrouchuan: que traduït vol dir pinxo de carn de xai. Un clàssic a qualsevol ciutat xinesa que trepitgis, tot i ser un menjar típic de la regió musulmana del Xinjiang situada al nord-oest. Sempre servits en espècia picant, de sabor bo pero fort. Els xinesos el mengen sobretot com a ressopó de 22.00 a 0.00 (cal recordar que sopen a les 18.00), acompanyat amb cervesa abundant i ingerit en terrasses al carrer, amb independència de l’estació de l’any o les condicions climatològiques. Per aquells estómacs delicats (com el meu) té una probabilitat de cagarrines al dia seguent que volta el 95%. Preu per unitat: de 0,02€ fins a 0,10€.

4) Malatang: traduït vol dir sopa picant, tot i que en realitat són uns pinxos de verduretes, calamars o tofu fregit, cuinats amb una espècie d’aigua-oli de color negre intens usat unes 235.657 vegades. Com el seu nom indica és picant. Pel que fa al sabor i l’olor, ambdues són insuportables a no ser que es disposi d’un olfacte i/o paladar xinès. L’ingereixen a tota hora tant adults com joves, preferentment també com a ressopó. Preu per unitat: 0,05€.

5) Shaobing: un tipus de pa cuit al forn amb afegit de sucre, sal o picant. A gust del consumidor. Bo però un xic embafador. Entra molt bé a l’hivern i el seu preu per unitat també sol ser d’uns 0,05€.

6) Fangbianmian: la traducció literal és “fideus convenients”. I no és una traducció atzarosa, doncs resulten convenients a tota hora del dia per el seu fàcil procés de preparació. Es tracta de fideus biofilitzats o deshidratats que estan llestos en 2 minuts tan sols afegint-hi aigua bullint. S’hi afegeix Glutamat Monosòdic per donar sabor, així com també verdures, carn, gambes, etc… també deshidratades, i el sabor es prou bo. Et deixa la panxa plena durant mes o menys una hora tot i que té escas valor nutricional. No entenc com són tan difícils de trobar al nostre país, pero des d’aquí ja vaticino que quan ho siguin, serán consumits de forma compulsiva per tots nosaltres.

Anuncis

Una resposta to “Fast food”

  1. Discrepo; els Fangbianmian, si són el que jo hem penso (fideus secs, amb un sobre de verduretes seques i un sobre d’oli, sospitós però deliciós), es troben fàcilment al nostre país des de fa anys. Jo, en compro assíduament des de fa més de deu anys, tot i que ara, que fins i tot a Manresa ja hi ha supermercats asiàtics, encara són més a l’abast. Ara fins i tot n’hi ha que venen amb un envàs en forma de tassa, on es tira directament l’aigua, podent-se consumir in-situ. Des de que els veia a les sèries japoneses de dibuixos, són un dels meus referents culinaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: