Annus Horribilis

Mai 18, 2008

L’any 2008 havia de ser el gran any de Xina. L’any en que tots els esdeveniments havien de ser una espècie de catifa vermella de festivitat, abundància i alegria desfermada que donés pas als JJOO com buc insígnia del ressorgir de Xina. Hem de recordar també la simbologia que el número 8 té en la cultura popular xinesa. El número de la sort, ja que es pronuncia “ba” exactament igual que la paraula prosperitat, fet pel qual Xina va bolcar tots els esforços en aconseguir precisament els Jocs de l’any 2008, que engegaran de forma molt calculada el dia 8 d’agost (el 8è mes) a les 8.08:08 de la tarda.

No obstant, la realitat és tossuda i sembla contradir dia rera dia les supersticions de milions de xinesos. No és ja que l’any 2008 no estigui sent un any especialment afortunat, sinó que a aquestes alçades i tot i amb els JJOO encara per arribar, podem considerar que és un any completament desgraciat. Fem un recompte dels tristos esdeveniments que s’han succeït des de principis d’any:

1) Temporal de Neu: el pitjor en 50 anys, va deixar totes les províncies del sud-est en estat d’excepcionalitat. Amb les infrastructures i les línies de transport tallades precisament en el moment de l’any en que més s’utilitzen: la festivitat de l’any nou xinès, per milions de persones l’única ocasió en la que poden reunir-se amb les seves famílies.

2) Disturbis al Tíbet: organitzats o no, premeditats o no, un fet que dificilment esclarirem mai. En qualsevol cas una evident conseqüència de dècades de malestar i colonització forçosa del territori.

3) Incidents al pas de la torxa olímpica: una conseqüència directa de l’anterior. La elaborada planificació del recorregut, muntada per ser una gran festa propagandística de l’event i de Xina, va acabar resultant un complet fiasco. Els fets, van deixar la sensació a molts (tant estrangers com xinesos) que Xina ha perdut ja la batalla de la imatge internacionalment i que l’únic lloc completament segur per a continuar passejant la flameta és dins de les seves fronteres.

4) Accident ferroviari: de nou el pitjor de la dècada a Xina. El xoc i posterior descarrilament de dos combois, va deixar 70 morts i més d’un centenar de ferits.

5) Brot epidèmic: no per ser el menys mediàtic és el menys important. Un brot epidèmic de febre aftosa es va endur la vida de 22 infants a les principals capitals del país i va deixar la sensació de que Xina presenta les característiques idònies per l’esclat de futures epidèmies potencialment catastròfiques: una densitat de població altíssima, una cabana ramadera descomunal i sense uns mínims controls, i un sistema sanitari completament precari i inaccessible a milions de xinesos.

6) Terratrèmol: l’últim recompte de víctimes parla ja de 32.000. En l’article anterior on parlava del terratrèmol creia erròniament que la xifra rondaria els 15.000. Lamentablement s’ha vist superat amb escreix. Amb centenars de pobles completament arrassats i la alta densitat de població que albergaven, la xifra real de víctimes será amb tota seguretat molt superior a l’actual, en la que és ja la pitjor tragèdia humana a Xina en 30 anys. Com a nota anecdòtica, el terratrèmol va tenir lloc el 12 de maig. Exactament 88 dies abans de la inauguració dels JJOO.

Esperem de tot cor que aquesta hagi estat ja la darrera tragèdia d’aquest poble tan maltractat per la història i les fatalitats. Esperem també que els JJOO els surtin tan bé com sigui possible. S’ho mereixen. Les tasques de salvament i la organització per a salvar el màxim nombre de persones de la catàstrofe estan sent fins almoment exemplars, dedicant tots els esforços humans i materials que tenen al seu abast i empassant-se l’orgull nacionalista al acceptar l’ajuda extrangera per prioritzar les necessitats dels seus ciutadans (fet obvi que no s’hauria ni de destacar sinó fos pel fet que tantes altres vegades no ha estat així, ni a la Xina ni en molts altres països). Aquestes accions bé podriem contrastar-les clarament amb “l’ajut” del govern nord-americà per assistir als damnificats de l’huracà Katrina que va devastar la ciutat de Nova Orleans.

S’ha acusat Xina de moltes coses, cert que sovint amb molta raó i molts fonaments. El fet que molts altres països (entre els quals molts dels anomenats democràtics) pequin exactamen dels mateixos defectes que retreuen a Xina: drets humans, corrupció, degradació mediambiental, etc… no els resta gravetat. No obstant, quan les crítiques només amaguen clarament recel, desconfiança i ignorància i no pas la voluntat real de solucionar els problemes que es denuncien, també és en si mateix un fet denunciable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: