Visca el Photoshop!

Abril 12, 2008

Com molts ja haureu sentit, el famós tren al Tíbet és una de les fites de l’enginyeria d’aquests inicis de segle. Quan es parla de infrastructures i la Xina, es tendeix a donar una imatge hiperbòlica, quasi megalòmana. Si que és cert que aquesta imatge no és nova, i ja esta present en l’imaginari europeu i occidental molts anys abans de que el govern de la República Popular emprengués algunes de les seves obres més emblemàtiques com la ja gairebé finalitzada Presa de les Tres Gorges o bé el pont de la Badia de Hangzhou que, un cop inaugurat el proper 1 de maig, es convertirà en el més llarg del món. També és cert que és una imatge que té molt de real, i que el propi govern xinès s’encarrega de fomentar. La mobilització de grans quantitats de recursos i ma d’obra, ha estat una tònica de totes les grans dinasties de la història Xinesa. La ciutat Prohibida, la Gran Muralla, o el Gran Canal són grans obres que han perdurat durant segles. En cert sentit, el Partit Comunista Xinès no deixa de veure’s com una nova dinastia governant, i com a tal vol llegar al món obres per a la posteritat. No només això sinó que en molts sentits, i segons la ideosincràcia i la tradició política xinesa, un govern capaç de dur a terme aquestes obres ja té, per sí mateix, una certa legitimitat garantida. Un govern capaç de controlar la immensitat de territori, recursos i població que té Xina, és un govern legítim, sota el qual Xina prosperarà i esdevindrà un imperi. Si bé és cert que des de la nostra òptica occidental això és molt discutible, si que és cert que la història és tossuda i hi ha exemples de sobra per donar-los la raó. Bé, pot ser molt legítim que ho facin, però haurien de cuidar les formes o també ens llegaran a la posteritat alguns ridículs sonats com el que exposem a continuació:


La foto que heu pogut veure va ser “presa” per el fotògraf xinès Liu Weiqiang per contrarrestar les nombroses crítiques que organitzacions ecologistes van realitzar al projecte, posant en dubte la seva sostenibilitat mediambiental. El govern xinès la va posar com a exemple indiscutible de la falsetat de les acusacions. El tren estava en completa harmonia amb el seu entorn. Harmonia, una paraula que encanta als xinesos i de la qual sempre en presumeixen. Potser els hauriem de recordar aquell dit castellà de “Dime de que presumes y…”. Fa poc s’ha conegut que el principal argument que el govern xinès esgrimia per defensar la armonia ferroviaria al Tibet és?? ho endevineu?? Fals! Es clar, si falsifiquen a la perfecció marques de roba, calçat, electrònica o informàtica , com no s’havien d’atrevir amb una senzilla fotografia? Per sort el senyor Liu no és massa hàbil amb el Photoshop i la manipulació resulta òbvia fins i tot sense haver de llegir tot això que us acabo d’escriure.

A continuació, podreu veure l’enllaç a la notícia:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=497523&idseccio_PK=1021&h=

Hipocresia

Abril 11, 2008

Pel seu interès, reproduïm a continuació un article del nostre company Jaume, publicat al seu blog http://politicachina.blogia.com

¿Quién de vosotros no ha oido estos días que se plantea un boicot a los JJOO de Beijing?

¿No es Sarkozy el presidente europeo que más actualidad le esta dando al tema?

Pues espero que nadie se olvide que el 26 de noviembre de 2007; el presidente francés, Nicolas Sarkozy, ha logrado en China acuerdos económicos por valor de 20.000 millones de euros. En su primer viaje oficial al país como presidente de la República, Sarkozy ha rubricado varios contratos comerciales, entre los que destaca la venta de 160 aviones Airbus por unos 11.700 millones y la construcción por la francesa Areva de dos centrales nucleares en China, lo que supondrá otros 8.000. (fuente del periódico El País).

Todos sabemos y conocemos que hace menos de 6 meses el Tíbet era un lugar maravilloso, donde el Dalai Lama campaba a sus anchas por Lhasa, los monjes declaraban la independencia sin problemas, la gente opinaba tranquilamente por la calle y, ningún chino Han había pisado el territorio….

Esto es lo que a mí me enciende la sangre, cuando China es un socio económico interesante se gira la cara a todas las atrocidades que comete, pero cuando interesa “hacerle perder la cara” los occidentales somo los primeros en atacarla. No se podría tener un poco de coherencia y, haber vetado la candidatura inicialmente si, ¿se consideraba qué el país no contaba con los requisitos mínimos?.

Oportunismo y malas intenciones son los pilares que rigen las relaciones respecto a China.

P.S: que nadie piense que defiendo la política China, sólo busco algo de coherencia.

Para ver la noticia completa:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Sarkozy/logra/China/contratos/comerciales/20000/millones/elpepuint/20071126elpepuint_12/Tes

Humor Amarillo

Abril 10, 2008

Ahir l’Anna, una companya de beca i de classe em va passar aquest petit llibre d’acudits per a nens petits. Al llegir-los, un es pot fer a la idea de la mena “d’humor”amb que creixen els xinesos. A continuació algunes perles disfressades d’acudits:

1) Acudits sobre negres: (per norma general, els xinesos solen ser força racistes contra els negres, almenys a Beijing)

-Pregunta: Per què un negre no pot ser president dels EEUU?

-Resposta: perque l’edifici presidencial es diu… Casa Blanca!

(hilarant… Obama, ho tens crú!)

2) Endevinalles de lògica: Al tanto, penseu bé abans de respondre que són d’aquestes amb trampa!

– Pregunta: Per què una granota pot saltar més que no pas un arbre?

– Resposta: perque els arbres no salten.

(es clar… es que mira que no caure-hi!)

3) Tema infrastructures: lliçons bàsiques d’enginyeria, agafeu llapis i paper que llavors al nostre país passa el que passa!)

– Pregunta: quins són els únics ponts sota els quals no passa aigua??

– Resposta: els ponts de les autopistes.

(ha! ingenus! es nota que no han estat mai a Catalunya on la pericia dels enginyers contractats pel govern fa que cada cop que plogui poguem desmentir aquest axioma)

4) Creació de riquesa: des que Deng Xiaoping va dir: “és gloriós enriquir-se” moltes coses han canviat a Xina.

Pregunta: com pots fer-te ric en una sola nit?

Resposta: somiant.

Si senyor, una bona dosi de realisme! sera una crítica encoberta al sistema??

5) Canvi climàtic:

Pregunta: quin és el lloc més fresc durant l’estiu a Canton? (ciutat del sud de Xina coneguda pels seus estius xafogosos)

Resposta: la nevera.

(i tot i així els xinesos es continuen bevent la birra calenta!! esperem que les noves generacions educades amb aquests llibres reverteixin la situació en els propers anys!)

6) Transport Públic: sempre massificats, tota campanya eduativa es poca per sensibilitzar el ciutadà!

Pregunta: si vols baixar de l’autobús, que és el primer que has de buscar?

Resposta: la porta.

(no havent pogut accedir a aquests coneixements, milers de persones encara romanen presoneres als autobusos incapaços de trobar la sortida. Es que ja está bé, quina desinformació!)

I fins aquí la secció d’humor intel·ligent d’avui. Ah, i ara que ve la caloreta, recordeu que podeu encendre l’aire acondicionat enlloc de posar-vos a la nevera, sé que contribuim al escalfament global, però bé, la culpa no és pas nostra sinó dels arbres, que com que no saben saltar no poden evitar que les destrals i serres els talin.

El passat diumenge va ser un dia històric a Xina… o no. Sense fer gens de soroll i desconeixem (tot i que sospitem) el perquè, a Xina han aixecat la censura sobre internet!! De fet sembla increïble… com que aquests dies no tenia internet i no he pogut connectar l’ordinador, fins ahir no vaig poder comprovar l’abans i el després.

I si, el post d’ahir i el post d’avui són els primers que us escric sense haver d’utilitzar un programa que instal·lat al mozilla et permet visitar tots els llocs prohibits. Per aquells interessats el podreu trobar aquí:

http://www.greatwall.cn.tp/?p=23

A part de tots els blogs de wordpress.com, també puc visitar els de blogspot.com, la pàgina de la Wikipèdia, la pàgina de la BBC, i una llarga llista impossible de reproduir aquí per la seva extensió. Llocs abans maleïts i prohibits a Xina. També puc entrar al google i buscar qualsevol informació sobre el Tibet, i ara sí, amb total llibertat poder accedir a totes les planes web. Quina meravella!

El que passa però, es que sembla massa bonic per ser veritat. Ningú ho ha dit però tots sospitem que l’aixecament de la censura és temporal. Sense els últims fets al Tíbet de ben segur que no s’hagués produït. Les crítiques a Xina, les amenaces de boicot, els incidents de la darrera setmana en el recorregut de la torxa olímpica sembla que estan fent reaccionar al govern xinèsEl darrer fet clau han estat sens dubte les pressions del COI per tal que durant els JJOO el govern aixequi la censura que pesa sobre internet.

http://www.elpais.com/articulo/internet/COI/pide/Pekin/libertad/Internet/elpeputec/20080401elpepunet_7/Tes

Així que sigui pel que sigui, aquests dies gaudim d’un període de llibertat internàutica sense precedents. No obstant, un sospita que això tan sols suposa una espècie de període de prova per als 15 dies de treva i llibertat que es decretaran per als Jocs Oímpics.

http://www.elpais.com/articulo/internet/Pekin/estudia/rebajar/censura/Internet/durante/JJOO/elpeputec/20080205elpepunet_5/Tes

És evident que la censura a Xina haurá d’acabar algun dia, però tot i les pressions, els Jocs i el recurrent tema del Tíbet, no és previsible ni possible una anul·lació definitiva a curt termini. Els 50.000 “ciber-policies” encarregats de vetllar per la integritat moral i intel·lectual de la pàtria a internet poden estar tranquils, continuaran tots als seus llocs de treball. De moment tan sols tenen uns dies de vacances. Fins quan? Us mantindrem informats.

Per últim, i per que és un tema que tampoc ens queda tan lluny, recordarem la lletra d’una mítica cançó de la Trinca:

“Homenatge”

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quina tortura!

Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que “con estos catalanes
hay que tener mano dura”
I vinga fer alegories!
i vinga fer filigranes!
fote’t a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!
Mireu com s’ho manegava
un cantautor compromès
quan s’havia de dir molt
i no es podia dir res

El wàter ja està plè
ja vessa pels costats
i la seva cadena
a tots ens té lligats
Si tu l’estires fort per aquí
si tu l’estires fort per allà
segur que l’aigua baixa, baixa
i el podrem desembussar
i ben net tot quedarà

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quina aventura!

Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!
Escolteu si no aquest altre
com s’ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s’havia de dir xiulant

Asturias patria querida
qui és que explota aquells filons?
Carbons!
i els miners estan ben negres
de tantes explotacions:
Carbons!
I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
Carbons!
I se sent allà a les mines
un clamor que ve del fons
carbons!

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quanta incultura!

Les cançons estàven plenes
d’eufemisme a granel
i metàfores a dojo
per podel’s-hi prendre el pèl!
vet aquí com s’ho amania
un altre dels cantautors
que ho deia en poques paraules
per als bons entenedors.

El bròquil s’està florint… tu ja m’entens
pero no creiem en el bròquil… tu ja m’entens
demà serà un altre dia… tu ja m’entens
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s’ha acabat el bròquil!
tu ja m’entens
tu ja m’entens
tu ja m’entens

Ai la censura!…

Hem tornat!

Abril 8, 2008

Bones a tothom de nou! Després d’uns dies d’absència deguts a problemes internàutics, hem tornat! El post acabaria aquí, però com que la història ha estat un xic rocambolesca us l’explico a continuació:

Dissabte passat, just 2 dies després d’haver estrenat la nostra nova i flamant tarifa plana d’ADSL, ens vam quedar sense línia de telèfon. Que extrany, vam pensar. Espero que no m’hagin censurat pels meus comentaris politicament in-correctes. Com que sovint aquests problemes passen, vam esperar a diumenge aviam si se sol·lucionava per si sol. Ha! vana il·lusió a la Xina.

Dilluns, després de 2 dies sense notícies, vaig trucar al propietari del pis dient-li que no teniem línia. I em va dir: “ja has pagat la factura?”. Tot avergonyit vaig haver d’admetre… ” Ejem, doncs… no. He d’anar a pagar la factura? Creia que al igual que l’aigua, l’electricitat, o el gas, estava domiciliat (es a dir que li pagaria conjuntament amb el lloguer del mes)”. Resposta: “nononono! has d’anar al banc a pagar-la”.

Al banc… que estrany. A quin banc? “A qualsevol banc val” em diu… Es a dir que a sobre que no esta domiciliat he d’anar a pagar al banc, i a sobre no importa a quin banc!!?? Lògicament, no enteniem res. Llavors a quin numero de compta ho ingresso? qui rep els meus diners?? Sona a enganyifa, i valgui la brometa, no volia ser timat com un xino. Resposta: “tu ves a qualsevol banc i nomes porta diners, els dius el número de telefon i llestos”.

Vaig penjar el telèfon un xic cabrejat i pensant, no és possible. En cap país seriós pots anar a un banc qualsevol del qual no ets client, amb un número de telèfon qualsevol i pagar unes despeses sense que et demanin ni la més mínima identificació.. no?? que algú em corregeixi si m’equivoco. Així que dimarts, carregat d’escepticisme vem anar al banc, amb diners i un numero de telèfon, pensant que estàvem perdent el temps i que ens enviarien de tornada a falta de més dades. Però no! Xina ens reservava noves sorpreses!

Seguint les instruccions li vaig dir a la caixera: “venim a pagar el teléfon, el numero és aquest: 6847-3913 (sisi, és el número real, així que ja el podeu apuntar i trucar-nos si voleu, marcant 0086-10 com a prefixe!). “D’acord, aqui tens el rebut” Ens va dir. Li donem els diners i au! ja estava pagat. Vam tornar a casa tots incrèduls i vam connectar l’ordinador.. no funcionava. Es clar, com ha de funcionar. A saber qui ha rebut els quartos amb aquest sistema tan sui-generis!

Vaig tornar a trucar al propietari, el qual em va dir: “tu espera que la linia ja tornarà”. Tornarà? Com Ulisses d’Itaca… al cap de 20 anys? Doncs no, hores després la linia ja tornava a estar activa. Curiós sistema no? Bé doncs, ara que ja sabeu el nostre número de telefon, si voleu ja podeu fer les vostres donacions anònimes acudint a qualsevol sucursal bancària d’aquest gran país!

Salut a tothom!

Barberia al carrer

Abril 4, 2008

Fa uns dies, passejant pel centre de la ciutat vam poder observar aquesta curiosa escena. Una barberia en mig del carrer! Es clar, amb els preus immobiliaris pels núvols a Beijing a causa dels JJOO, ja no hi ha lloc ni per tenir un localet!

2008_0130camara0222.jpg

Censura a les aules

Abril 3, 2008

36537_img_censura.jpg

La setmana passada a la classe de Xinès Oral la professora ens va encarregar que fessim una exposició d’un tema que ens interessés. A lliure elecció. Tots els companys van anar dient els seus respectius temes i quan em va tocar a mi vaig dir: “Jo parlaré sobre la situació al Tibet. Es un tema que m’interessa molt”. Al sentir-ho la cara de la professora pagava per si sola, cara desencaixada, somriure forçat i suor freda.

Aquell dia al acabar la classe em crida i em diu:

— “Dani, si vols parlar de la situació al Tibet, has d’exposar el punt de vista xinès”.

— “Es Clar. Ja tenia previst fer-ho. Exposaré el punt de vista xinès, i també el punt de vista tibetà i el punt de vista occidental. Exposaré 3 opinions i que després cadascú es formi la seva.

— “mmm.. está bé”.. em va respondre sense massa convicció.

La cosa va quedar així fins que al descans de la classe d’ahir em torna a cridar i em diu:

— Dani, sobre la teva exposició del Tibet… veurás, és un tema molt éspinós, seria millor que el canviessis per un altre.

— Canviar-lo? Quin mal hi ha? jo no criticare a ningu simplement exposaré 3 opinions.

— Ja però.. es que veuras.. els temes de politica a Xina es poden parlar entre amics i coneguts pero no exposar en públic.

— En públic?? I ara! com si anés a tenir un gran auditori!! (Bàsicament, la professora, 3 companys espanyols i una desena de companys de classe coreans i japonesos amb una narcolèpsia galopant que ni els interessa ni pensen prestar la més minima atenció a cap de les exposicions, siguin del Tibet, del canvi climàtic o de l’última coreografia de Chikilicuatre).

— Es igual, es que he consultat amb la Oficina i els superiors i m’han dit que només autorizen la teva exposició si defenses la posició xinesa.

Té collons..

— Ja et vaig dir que exposaria la posició xinesa, però també la tibetana i la occidental.

— Cap problema amb la posició occidental. Però no hi ha una posició tibetana dels fets. Tibet es Xina, son la mateixa cosa. No pots diferenciar. Tots tenim la mateixa opinió.

No sé si realment es creia el que estava dient o simplement em repetia acriticament tots els arguments que li havien donat des de la oficina.. en qualsevol cas igualment trist i lamentable.Si volen sentir la versió oficial que engeguin la tele xinesa i la sentiran fins la sacietat… Realment no estan interessats en sentir una altra opinió dels fets? encara que no els convenci i que la critiquin tant com vulguin?? Així que li vaig dir..

— Si no t’agrada que digui tibetans, doncs diré els habitants del Tibet, però si que hi ha una opinió diferent de la del govern.
— Et repeteixo: no pots donar una opinió tibetana dels fets. A mi tant m’és però la oficina no ho autoritza.
— Doncs si aquest es el problema ja vaig a parlar amb els de la oficina. No crec que Xina es desmembri a causa de la meva exposició.
— Com tu vulguis però jo de tu no ho faria. Et podries arribar a buscar problemes innecessaris.. ho dic pel teu bé.

Vaja.. que sinó es a les bones, creurás a les males… En fi.. deixem-ho córrer doncs, no fos cas que m’enviessin a una aula de “reeducació”. Visca el pensament únic i llarga vida al partit!

— Está bé, ja la faré sobre un altre tema, però no em sembla bé. Tothom ha de poder donar les seves opinions, siguin de politica o de qualsevol altra cosa. A la resta de companys no els censureu les seves exposicions no-polítiques.
— Em sap greu Dani, però estás a Xina, no estás al teu país. Aquí has de respectar les normes. Parlar de politica es molt incòmode i et pot causar problemes.

Si, per sort això no passa al meu país.. O no tant sovint ja..

todacensuraenociva_01.jpg

Lonely China

Abril 1, 2008

Així com els nens venen al món amb un pà sota el braç, jo vaig arribar a Xina amb una Lonely Planet sota el braç. Lonely Planet és l’editorial de guies de viatge més important i famosa del món. Tot i les seves incorreccions et permet visitar gairebé tots els racons del planeta d’una forma independent. En la llibreria de la qual us parlava en l’anterior post, les guies Lonely Planet ocupaven una estanteria sencera. N’hi havia de gairebé tots els països del món, de zones geogràfiques, d’illes, etc… Aquí sota en podeu veure una part.
 

p1010245.jpg

M’hi vaig estar una bona estona tot mirant i buscant. Però m’hi faltava un país. Em vaig dirigir al punt d’informació per preguntar al dependent:

— “Perdó, on es la guia Lonely Planet de Xina?”.

El dependent em va mirar tot nerviós i em va respondre:

— “eeeh.. ens l’han de portar”
— “Puc saber quan us la portaran?”
— “D’aqui un temps… si.. d’aqui un temps ens hauria d’arribar”.

Bé. El cert es que no em va dir cap mentida, segurament d’aqui un temps els hi duran. D’aqui uns 10 o 15 anys pel cap baix. Potser més, qui sap. Els hi duran quan aixequin la censura que cau sobre la guia Lonely de Xina, prohibida pel govern per dues causes principals: 1) alguns comentaris políticament incorrectes que apareixen a la guia i 2) Perquè l’Editorial Lonely Planet ven (fora de les fronteres xineses) una guia dedicada en exclusiva al Tibet separada de la guia general de Xina, fet que irrita profundament al govern de Beijing.

La història és anecdòtica sí, però també és paradoxal i explica moltes de les contradiccions d’aquest país. A una de les llibreries més importants de Xina, en l’editorial de viatges més important del món es poden trobar Guies de Belize, Xipre o les Illes Turks i Caicos per posar 3 exemples, però per molt que busquis, seras incapaç de trobar la de Xina.