Garrotada al monjo…

Març 13, 2008

Fa uns quants mesos tot el món es feia ressó de les manifestacions de monjos a Birmània reclamant un canvi de règim. Des d’occident se la va anomenar la Revolució Safrà, tot i que amb el temps s’ha vist que, com moltes d’altres vegades, l’epítet era un xic exagerat, segurament un títol atractiu amb el que vendre alguns diaris més. El que més va sorprendre d’aquells fets, varen ser les càrregues policials contra els monjos budistes… En aquells fets el govern birmà va perdre clarament la batalla de la imatge, però amb el suport incondicional de l’estat xinèspodrà continuar mantenint-se al poder fins qui sap quan. És una petita mostra del nou statu-quo que s’esta gestant a l’Àsia Oriental.

Per a observar garrotades als monjo però, no cal anar tant lluny (des de l’òptica del resident a Beijing és clar) i es que la setmana passada hi va haver un ambient mogudet al Tíbet. No obstant, els dirigents comunistes són bastant més hàbils i sibil·lins i a les portes d’uns JJOO, es guarden prou bé de la presència de càmeres i periodistes en aquells territoris on més es discuteix la presència xinesa. Això no ha evitat però, que la notícia hagi transpassat les fronteres xineses.

Desenes de monjos varen ser arrestats la passada setmana quan es manifestaven pacíficament pel centre de Lhasa protestant contra l’ocupació xinesa i la vulneració dels drets fonamentals. Hem trobat la notícia lluny dels titulars de la premsa, quasi en els breus:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2774090

Un tem que aquests fets, siguin les últimes cuetades d’un Tíbet que llangueix, i que ja té molt poc a veure amb aquell lloc místic en l’imaginari col·lectiu occidental. Convertit, com tota atracció turística xinesa, en un Port Aventura gegantí, per a “goce y disfrute” de les masses de turistes i nous residents (majoritàriament xinesos) que dia a dia van canviant la fesonomia del sostre del món.

Anuncis

Pa subversiu

Març 11, 2008

L’altre dia al anar a comprar pa, un bé tan bàsic a occident com escàs a la Xina, vam observar amb estupefacció com la seva “marca” guardava una sospitosa analogía amb una coneguda enciclopèdia virtual. Aquí sota, les fotos:

p1000424.jpg

p1000416.jpg

 

Efectivament, un pa de la marca Wekipedia… curiós oi? Quina mena de lògica ha fet creure al panader que si copiava la coneguda marca li faria vendre més baguettes??? Però el més curiós de tot es anar al navegador, teclejar http://www.wikipedia.org i comprovar com.. oh! la pàgina està censurada a la Xina! es veu que el contingut no els acaba d’agradar gaire… Així que, qui sap? potser això es alguna mena de resistència pacífica a la censura, en una de les seves formes més subtils.

Jo vull ser xinès

Març 10, 2008

Si més o menys heu anat seguint aquest blog, haureu vist que la imatge que a occident tenim de Xina, está, per dir-ho d’alguna manera sobrevalorada. Xina té grans coses a oferir, però no són les que el viatger s’imagina abans d’agafar el seu primer vol cap a el gran drac asiàtic. A alguns els decepciona i a d’altres els encanta, Xina no deixa a ningú indiferent. Quan un viu aquí però, copsant la realitat xinesa dia a dia, els tòpics que tenia abans de començar aquest viatge s’han anat desant al calaix dels mals endreços. Lògicament encara hi ha molts que conserven aquesta imatge mítica i idílica de la Xina. El personatge que podreu veure a continuació n’és un bon exemple: ell vol ser xinès.

El vídeo me’l ha passat en Lluís, un company de beca, i correspon al 2n premi del X Festival de Curtmetratges de Sagunt, Secció Amateurs.

Jornada Electoral

Març 9, 2008

Avui és 9 de març i al país veí es celebren unes eleccions on de nou, guanyi qui guanyi, un té la sensació de que els catalans ja hem perdut. No obstant, i per tal de poder participar en aquesta comtesa electoral amb la vana il·usió que el nostre vot servirà per a alguna cosa, la setmana passada vam anar a l’ambaixada a votar. Prèviament haviem rebut per correu les paperetes per al congrés i el senat i tan sols quedava validar les nostres dades. Aquí a sota les imatges:

p1000389.jpg
 

p1000386.jpg

El fet es que el vot va ser un mer tràmit burocràtic, un més en aquest país. Van posar un segell al sobre i llestos. No hi havia urnes, no haviem viscut l’esgotadora i ridícula campanya electoral, no hi havia ambient d’eleccions… Ni tan sols tancats en aquelles 4 parets de sobirania espanyola, que ens aillaven de la Xina exterior on la paraula democràcia encara és un tabú. En definitiva, una surrealista i extranya jornada electoral.
Per últim, en l’excursió a l’ambaixada també vam poder observar un curiós i inquietant cartell que diu “Pablo fué detenido por consumo de drogas y aún esta pendiente de juicio. Se encuentra en una cárcel en condiciones infrahumanas recibiendo todo tipo de maltratos”. Avís a navegants.
 

p1000394.jpg

El tamany sí importa

Març 8, 2008

Segur que molts heu vist algun cop a la vida algun anunci de compreses. Gràcies a això, segurament haureu pogut anar seguint la evolució d’aquest objecte en els darrers anys. D’aquelles taules de surf dels anys pretèrits s’ha anat passant a compreses cada cop més petites i absorbents, suposo que per major comoditat de les seves consumidores. Això almenys és el que ha succeït a Europa… No obstant, a la Xina aquesta evolució sembla haver seguit camins inversos. Per a major sorpresa de la comunitat occidental, aquí les companyies rivalitzen per veure qui treu al mercat la compresa més gran i gruixuda possible. De moment la guanyadora ha estat aquesta que veiem a la foto, una compresa de… 40 cm!!

p1000273.jpg

I això que la mida de les dones xineses tampoc és que sigui la d’una valquíria nòrdica, per la qual cosa la majoria no entenem com tan vetust artilugi pot encaixar en cossos tan petits. La dependenta del supermercat al veure’ns interessats per tal meravella de la ciència, intentava explicar-nos (sense èxit) les virtuts del nou invent… llàstima que encara no domini aquest tipus de vocabulari en xinès i no us pugui traduïr el contingut de la conversa.

 

Ovnis a Beijing

Març 6, 2008

Fa uns dies amb uns companys vam anar a un parc xinès on s’hi celebrava una fira. Allà vam poder avistar per primer cop un OVNI a la Xina, atrapat en un arbre. Per sort, les nostres càmeres eren allà per testimoniar-ho.

Aquesta és una màxima que, a primer cop d’ull, hom diria que és d’aplicació universal a l’hora d’agafar al transport públic. Ja sigui a Barcelona, Okinawa o Zimbabwe. Abans de venir a la Xina jo també ho creia, fins que vaig agafar el metro per primer cop… Al cap d’un temps he decidit filmar un vídeo del que es pot veure i sofrir cada cop que un intenta pujar… Creieu que al final vaig poder entrar al vagó? la solució al final del vídeo!

Sobre nacionalismes

Març 4, 2008

Molta gent diu que avui en dia tan sols una sola cosa uneix al poble xinès. Ja no és ni el confucianisme, ni per descomptat el comunisme sinó més aviat el nacionalisme. Un nacionalisme xinès a ultrança que es compartit gairebé per la totalitat de la població d’ètnia Han (la majoritària), no s’hi podrien incloure ni molt menys molts grups de minories ètniques com tibetans o uigurs que compten amb moviments independentistes fortamente perseguits pel govern xinès. De fet si la majoria dels xinesos continua recolzant el seu govern no es ja per devoció comunista sinó pel seu fort component nacionalista.

El nacionalisme xinès té dos punts bàsics: un és tornar a situar a Xina com a primera potència mundial en tots els aspectes: econòmic, militar, diplomàtic, esportiu, etc… L’altre és un odi visceral contra Japó i els japonesos, iniciat durant la dècada dels trenta com a conseqüència de les cruentes massacres que l’exèrcit nipó va emprendre en moltes ciutats xineses.

Com tots els nacionalismes, el xinès també té els seus canals d’expressió populars. Un d’ells es en els cotxes. Si els espanyols duen un toro d’osborne i els catalans un burro, alguns xinesos han optat per el següent model exempt de tota referència animal:

2008_03020004.jpg

Com heu vist aquí no están per subtileses: Com heu vist aquí no están per subtileses i ho diuen ben clar: “les illes Senkaku pertanyen a Xina!”. I es que aquest es un tema a flor de pell, ja que aquestes illes, un arxipèlag situat entre Taiwan i el Japó, i actualment sota sobirania japonesa, son reclamades insistentment pel govern xinès des de finals de la segona guerra mundial. Per a més informació sobre el litigi territorial cliqueu aqui.

Idols de masses

Març 2, 2008

Mentre als EEUU i d’altres països del món són gent abominable i criminals buscats, a la Xina en canvi, no tenen la mateixa perspectiva. Tant és així que en molts mercats, si un vol, pot adquirir samarretes com les que veureu a continuació:

 1) Model Bin Laden

2008_0207camara0219.jpg

2 i 3) Model Saddam i, tot i que no s’aprecia gaire bé, al seu costat també model Stalin… Un xic anticuat però útil per aquells més nostàlgics. Abans de que algú m’ ho pregunti, no, se’ls havien acabat les samarretes Model Kim Jong Il.. una llàstima!

2008_0207camara0220.jpg

Aquesta última foto no correspon a cap criminal conegut encara, no obstant també estava a la mateixa tenda… La cara amable de la policia.. Em vaig quedar amb les ganes de comprar-lo per decorar el rebedor del nou piset, i sobretot d’agafar un retolador i pintar-li en negre una de les dents…

2008_0207camara0218.jpg

El passat mes de gener alguns dels companys de classes van anar d’excursió a Harbin, ciutat del nord-est xinès i capital de la regió coneguda antigament com Manxúria. A part de patir unes temperatures al entorn dels -25º, a Harbin van poder observar l’únic centre que existeix al món de cria i recuperació del Tigre de Manxúria o Tigre Siberià. Aquesta espècie es troba pràcticament desapareguda en el seu hàbitat natural, i per tal de salvar-la d’una segura extinció, les autoritats xineses varen crear en aquesta ciutat un centre de cria on, en teoria, s’havia de reproduir un entorn el més semblant possible al seu ecosistema. Bé, la intenció era bona pero a la pràctica un es pregunta si les maneres que veurem a continuació són les millors per reintroduir el citat tigre a la vida que es trobaria en un medi en llibertat.

Al arribar al centre, un es troba amb la possibilitat de fer un mini-safari per contemplar d’aprop els felins. Al costat una llista amb una tarifa de preus una mica surrealista:

Alimenti al Tigre!

– una Gallina (lògicament viva) al preu de 4€ aproximadament. A continuació el vídeo de com els tigres, després d’una “llarga cacera” aconsegueixen la cobdiciada presa:

i encara un altre

I si el pobre felí s’ha quedat amb gana, no patiu! Per el mòdic preu de 150€, podeu comprar-li un fornit vedell perquè faci uns postres ben copiosos:

El curiós és (i no es broma) que molts pares regalen als seus fills per al seu aniversari un vedell per alimentar als tigres… Sens dubte un aniversari que el nen no oblidarà fàcilment.

Així doncs ja heu vist, el respecte que els xinesos tenen per la biodiversitat. Tan sols la respecten si hi ha la possibilitat de fer negoci amb ella.