El Tíbet agonitza

Març 20, 2008

Bones gent, després d’uns dies d’absència torno a la càrrega amb nou material. Aquesta setmana hem rebut la visita de l’Anna i en Santi, dos companys de Tarrassa,i ens hem dedicat a fer turisme, per la qual cosa no he pogut ni actualitzar el blog, ni assabentar-me massa de la situació al Tíbet. Sobre això últim però, si ens hem de refiar del que diuen les noticies xineses al respecte, (res) estaríem encara més desinformats que ara. Per ells Xina es una bassa d’oli, un paradís de felicitat i creixement econòmic on mai passa res… De fet si preguntes a la gent, la major part d’ells no en té ni idea del que es cou allà dalt. Ni tampoc tenen massa interès per saber-ho. La censura a Internet i el control omnipresent a la TV i la ràdio és total, això es cert. Però l’esperit crític dels seus habitants es una cosa tan escassa com el vi de qualitat a Xina. No seran les actuals generacions a Xina els qui portaran la democràcia, haurem d’esperar uns 20 o 30 anys. Pel cap baix. Sense una democratització real de Xina, el Tibet ho té cada cop més cru. Quan arribi potser ja serà massa tard.

 

Degut a tot això, he hagut de fer el seguiment dels fets a través dels mitjans occidentals.

Fa una setmana informàvem de com alguns monjos tibetans havien empres protestes reclamant els drets fonamentals sobre el seu territori. Després de les detencions però la cosa no es va aturar aquí. Mentre el govern xinés informava del tancament de l’Everest degut a un “suposat” rampell mediambientalista, les inicialment pacífiques protestes es varen tornar violentes. Centenars de persones van recórrer els carrers de Lhasa atacant comerços, vehicles i vivendes propietat dels xinesos Han. Ha estat un fet puntual això? Ni molt menys.

 

El 1949 l’exèrcit de la República Popular va atacar i ocupar el Tíbet –fins llavors regne independent—adduint uns drets històrics sobre el territori que es remuntaven als acords de mútua col·laboració signats entre el VIè Dalai Lama i la Dinastia Imperial xinesa dels Qing durant el s.XVII. El règim comunista, tot i voler representar un trencament amb el passat feudal i imperial de Xina, ha reclamat i reclama constantment la sobirania sobre els territoris que en algun moment de la seva història havien estat sota domini xinès o bé simplement amb els quals havien mantingut intenses relacions culturals, comercials o diplomàtiques. El Tíbet seria un clar exemple del segon cas. La primera vegada que Xina va exercir una sobirania de fet sobre el Tíbet fou l’any 1949.

 

Després de 10 anys d’ocupació militar, el 1958 el XIVè Dalai Lama, incapaç d’aturar les massacres i detencions sistemàtiques de la població tibetana va emigrar secretament del país en direcció al Nepal i la India, on resideix actualment. Després, els tibetans van patir com la resta de població xinesa les atrocitats del règim maoista en forma de “Gran Salt Endavant” o “Revolució Cultural” que van mermar considerablement el patrimoni històric o immaterial de la regió. Amb les reformes econòmiques iniciades el 1978 el Govern xinès va canviar de perspectiva respecte a les regions autònomes on la seva ètnia majoritària (Han) era clarament minoritària (Tíbet i Xinjiang). Així varen començar a fomentar les migracions de població Han conjuntament amb una inversió econòmica descomunal.

 

Els objectius bàsics d’aquesta política eren i són dos: en primer lloc reduir la identitat i el sentiment independentista d’aquests territoris a una expressió anecdòtica per la via de deixar la població autòctona en clara inferioritat numèrica. En segon lloc, descarregar de pressió demogràfica les sobresaturades zones de la costa est. Així, la situació que trobem avui dia es la d’uns territoris completament sinitzats. Arquitectònicament, cultural i demogràfica. El creixement econòmic patit és innegable, però també ho és el fet que només ha beneficiat la població xinesa. La població autòctona ha quedat marginalitzada i arraconada d’aquest procés, condemnada a l’economia submergida en el millor dels casos, quan no a la mendicitat.

 

Quan la marginació econòmica es suma a les innegables diferències culturals i lingüístiques, trobem que la població tibetana marginalitzada ha enfortit els seus lligams identitàris (no existents abans de la ocupació militar xinesa). Això explica a grans trets la revolta al Tíbet. Els monjos tan sols han actuat com a portaveus del malestar social.

 

El que és preocupant però, és el fet que l’experiència ha demostrat que Xina no mourà ni un mil·límetre la seva postura amb el Tíbet. És una potència en auge, els països occidentals cada cop tenen menys capacitat d’influència, i les seves accions polítiques i diplomàtiques no aniran més enllà d’alguna protesta formal per tal de no perjudicar les excel·lents i creixents relacions econòmiques amb el gegant asiàtic.

 

Els fets succeïts tan sols serviran per intensificar la repressió i les migracions xineses; per buidar el Tibet de tibetans i disseminar-los per Xina o per les seves presons. La cultura tibetana anirà quedant reduïda a una mera expressió folklòrica i el territori perdrà el poc encant que ja li queda. Aquests dies es discuteix molt sobre la quantitat de morts que han provocat els disturbis, però ningú és pregunta perquè s’ha arribat fins aquí. No es tan sols un brot nacionalista, és la resposta a una destrucció moral, cultural, econòmica i social que ja fa unes dècades que dura. Xina sap que per a destruir la forta identitat tibetana n’hi ha prou amb destruir els tibetans a tots els nivells. Probablement la revolta no serà l’ultima, però si que és ja un dels últims crits d’auxili d’un Tíbet que agonitza.

Anuncis

Una resposta to “El Tíbet agonitza”

  1. victor said

    Creo que deberías ser más crítico con la información que suministra la prensa occidental. El siguiente enlace te permitirá acceder a la otra cara de la informació:
    Cinco preguntas sobre el levantamiento del Tibet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: