Això no és Xina

febrer 12, 2008

Durant els successius e-mails que us vaig anar enviant durant el viatge per l’estiu per la província de Xinjiang, un dels comentaris que més recorrentment us vaig fer, era: això no és Xina, o almenys no ho sembla. Aquí sota a les imatges en veureu, per fi, les proves.

imgp5153.jpg

 

 

 

 

imgp5186.jpg

 

imgp5369.jpg

Són fotografies de l’ètnia uigur, l’ètnia originaria de la regió tot i que actualment representen poc més d’un 40% de la població. Això és degut a les migracions de membres de l’ètnia xinesa fomentades pel govern per tal de diluir el sentiment nacionalista o independentista de la regió, riquíssima en jaciments de petroli, gasos i minerals. No sé de que em sona la història…

 

Anuncis

El dia de la cua

febrer 11, 2008

Avui és dia 11, i com tots els dies 11 de cada més a Xina, és el dia de la cua. Desde fa un temps el govern xinès ha promogut aquesta campanya que porta com a logo aquesta imatge que veureu aquí sota:

dsc00243.jpg

Es pot trobar en parades de bus, metro, tren, etc… En tots els llocs on sigui necessari respectar una mínima cua. S’ha escollit el dia 11 perquè el número representa perfectament dues persones fent cua de forma ordenada. Crida l’atenció que el govern s’hagi vist obligat a treure’s de la màniga campanyes com aquesta i es que la manca de respecte per un precepte tan cívic està generalitzada. Si es bada ni que sigui uns segons, hom podrà veure com tant des de la dreta com des de l’esquerra nombroses persones se li colen amb total impunitat i manca de pudor. Si un estranger, per les lògiques dificultats linguístiques per fer-se entendre amb la taquillera, triga més del que ells estimen necessari per gestionar la compra d’un bitllet o simplement per demanar informació, veurà com els seus companys de cua comencen a dipositar “subtilment”els seus diners sobrela guixeta i a bandejar-lo fins a arraconar-lo. Es un comportament general, ja que l’infractor no ha ni de témer per els retrets de la resta d’integrants. Al contrari, n’espera la complicitat. Realment un s’ha d’armar de paciència, i sobretot de mala llet per fer-los entendre que aquell és el seu torn.

La intensitat de la campanya augmenta tan ràpidament com s’acosten els JJOO, i es que no es vol donar una imatge tan pèssima del poble xinès de cara a l’event que ha de situar Xina com a exemple de país civilitzat davant del món mundial. Un no sap si durant les 3 setmanes que duraran els Jocs s’avindran a respectar una norma tan bàsica, el que si que està clar es que fins al moment un no observa cap canvi en positiu al respecte.

I es que clar, el dia de la cua es el dia 11 de cada mes, però i la resta de dies?? Senzillament, campi qui pugui! tonto l’ últim!

Respectem el medi ambient

febrer 10, 2008

En el país de la contaminació per excel·lència, on respirar aire net es un luxe pel qual després d’uns mesos fins i tot estaríem disposats a pagar, de vegades, però només de vegades i en comptadíssimes ocasions, demostren que quan volen fer les coses bé, ja en saben. Fins i tot llavors potser es tornen massa escrupolosos.

Que la major part de territori xinès és una piara i una “ciénaga” abjecta i contaminada és una cosa que més o menys m’encarrego d’explicar-vos sempre que puc. Ara, també és cert que quan es tracta de Parcs Nacionals, dins d’unes fronteres protegides i delimitades vedades a l’acció dels especuladors, el respecte per la natura i l’impacte ambiental és envejable. Sembla que et trobis en paratges noruecs o suïssos i no pas a la Xina.

Dos exemples clars els trobaríem en aquestes imatges:

p9290238.jpg

Un camí fet de fusta, llistó a llistó, per permetre el pas dels visitants al parc sense majors complicacions. Quan un arbre es creua en mig del camí, ja heu vist, la prioritat és per a l’arbre!

p9290265.jpg

p9290268.jpg

En el tram que va des de l’entrada del parc al lloc on es deixen els turistes, el guardarrail de la carretera ha estat recobert amb un estucat que fa que sembli fet de troncs d’arbres, per tal de rebaixar l’impacte ambiental i visual.

Això es el que passa dins els parcs Nacionals, no obstant, sovint a la ciutat un també pot trobar estampes ben curioses com l’aplicació de mini branques artificials en alguns arbres:

dsc00231.jpg

La raó? Senzillament la desconec, però tractant-se dels xinos, tot podria ser.

Supersticions xineses

febrer 9, 2008

Quan un viatja per Xina es pot trobar amb estampes ben curioses en el lloc més insospitat. Aquell dia ens portaven a una exposició de cristalls i joieria… apassionant… Abans d’entrar però ens vam topar amb aquesta curiosa escena, desenes de xinos apilotonats al voltant d’un drac de Jade submergit en bitllets… Pels xinesos, el drac es l’animal sagrat i el jade es el mineral sagrat, així que un drac de jade ja us podeu imaginar lo que suposa per a ells… Aquí sota el vídeo filmat per el company Lluís on veureu com soben al pobre animaló:

Quant de temps creieu que aguantaria intacte aquest drac recobert de calers al nostre país??

 

Vomitoris

febrer 8, 2008

L’imperi Romà i l’imperi Xinès d’aquell temps mai varen arribar a entrar en contacte tot i que ambdós van tenir coneixement de l’existència de l’altre. No obstant, sembla ser que algunes costums romanes si que van arribar a la Xina… i van arribar per quedar’s-hi. Una d’aquestes costums sortosament desterrada a occident, era vomitar tot allò ingerit per tal de poder continuar participant en la bacanal.

Doncs bé, des d’aquí us podem anunciar que aquesta costum continua ben viva a la Xina. Si un va a un restaurant a Beijing es quedarà sorprès de la quantitat de menjar que arriben a posar als plats. Si a això hi sumem el fet que tenen un preu escàs, tenim que podem gaudir d’autèntiques bacanals a preus irrisoris. En els sopars de feina o entre amics (sempre entre xinesos… quan hi ha un occidental a taula miren de guardar les formes) es norma i costum allargar el sopar durant hores, bevent alcohol i menjant tot allò que el cos sigui capaç d’engolir. Com a la Roma antiga, normalment la durada del sopar es superior al “aguante” estomacal dels comensals, per la qual cosa alguns restaurants, farts de netejar les trellades al voltant de les taules, han ofert un servei extra als seus clients: han instal·lat al lavabo una pica per a vòmits!!

En el següent vídeo queda ben demostrat. En els caràcters es pot llegir clarament 池吐呕 (chi tu ou) que traduït significa precisament “pica per a vomitar”. Per si queden dubtes, espereu a veure-la al final del vídeo.

El punt més dificil per a tots aquells xinesos que aprenen castellà és sempre la pronunciació de la R i la J, dues lletres inexistents al seu vocabulari. No obstant, un grup d’experts filòlegs ha elaborat un senzill métode per salvar aquestes dificultats. Tan sols s’ha de pronunciar durant 2 minuts dues paraules molt castisses de la “lengua de cervantes” i s’obtindrá com a resultat una dicció gairebé perfecta. Garantit! Sense més preàmbuls us convido a que escolteu aquest àudio (acompanyat d’algunes fotografies) gravat durant el viatge del passat mes d’octubre a la provincia de Sichuan on la nostra companya Xiu Xiu apren les seves primeres paraules d’espanyol. No té perdua!!

Sobre numismàtica…

febrer 6, 2008

L’altre dia abans d’anar a comprar vaig fer un cop d’ull a la meva cartera per fer una comprovació rutinària de quants diners disposava. Ja no és el primer cop que em passava però no per això vaig deixar-hi de reflexionar: a Catalunya mai havia tingut i crec que mai tindré una cartera amb aquest saludable aspecte:

2007_0123camara0003.jpg

Fa goig oi? Però a Xina mai res és el que sembla. Ara no us penseu que gràcies als diners de la beca aquí lliguem els gossos amb llonganisses i que m’he tornat tot un potentat. Si comptem que actualment 1€ són més o menys 10 yuans, un cop comptat, tot aquest voluminós feix de bitllets ascendeix a la “friolera” de 12,81€. Vaja, el que al nostre país sería una cartera una mica escuradeta i amb prou feines donaria per un parell de cervesetes i dues tapes.

Sortosament aquí aquesta “meteòrica” xifra dona per viure 3 o 4 dies si un no té tendència a la dilapidar de la forma més obscena. Tot i això sí que és força feixuc el fet que la moneda xinesa estigui escassament monetaritzada, és a dir, que gairebé totes les unitats, per petites que siguin tenen el seu equivalent en bitllet. Tot seguit fem un recompte:

2007_0123camara0013.jpg

El bitllet de més valor que un pot trobar a la Xina és el de 100 Yuans, és a dir 10€. Les poques vegades que he hagut de fer pagaments superiors als 300€ he hagut d’entregar un nutrit feix de bitllets, una imatge que fins llavors tan sols havia vist a les pel·lícules. Tot seguit el segueixen els de 50, 20, 10, 5, 1 i 0’5 Yuan. És a dir que existeixen bitllets de 0’50€, 0,10€ i 0,05€. Però el més bo de tot són els bitllets de 1 Jiao, es a dir la desena part d’1 Yuan, l’equivalent a bitllets de 0,01 cts. d’€!! Aquest ja costen de trobar i són poquíssimes ja les coses que es poden pagar amb aquesta quantitat (tot i que encara en queden! Com per exemple el preu d’una fotocòpia o el preu per inflar les rodes de la bicicleta). Així que a la que n’he pogut recollir uns poquets, en lloc de gastar-los he decidit que passin a formar part de la decoració de la meva habitació:

2007_0123camara0015.jpg

Per últim tenim la moneda (aquesta sí que tothom se la rifa doncs és absolutament una ferralla inútil) de 1 fen. 1 fen es la centèssima part d’un Yuan, i per tant equivaldria a la mil·lèssima part d’1€. 0,001€. Almenys per uns breus segons un té la satisfacció de que, dugui els calers que dugui, sempre portes la cartera plena!

2007_0123camara0032.jpg

Un país de ludòpates

febrer 5, 2008

Que als xinesos tenen tirada pel joc és una cosa que ja és per tots coneguda. Al nostre país molts propietaris de bars fins i tot els han prohibit d’utilitzar les populars màquines “tragaperras” al veure que en realitat eren els xinos els qui escuraven la màquina. La Ludopatia dels xinesos però coneix moltes més vessants i és un factor intergeneracional, és a dir que tinguin l’edat que tinguin practiquen algun tipus de joc.

mahjong.jpg

                                                                                            Partida de Mahjong

chinesechess.jpg

                                                                                        Partida d’escacs xinesos

Mentre les generacions de 30-40 anys en amunt continuen practicant la seva forma de ludopatia tradicional i secular, és a dir realitzar interminables partides al carrer al Mahjong o bé als escacs xinesos on freqüentment aposten diners (tot i les prohibicions del govern), les joves generacions han optat per l’ús de l’ordinador per satisfer la seva tendència al vici.

xinosenxarxa.jpg

Escena quotidiana en un dels nombrosos cafes internet (aqui anomenats Wangba 网吧) que es poden trobar a qualsevol ciutat de Xina.

Una última enquesta calcula que són ja 59 milions de xinesos els que juguen on-line. Si aquesta xifra la contrastem amb els 210 milions d’internautes amb que compta ja Xina, trobem que aproximadament 1 de cada 4 xinesos amb internet, juga on-line. Es previsible que a mesura que s’incrementi el nombre d’internautes incrementarà també el nombre de jugadors. Com deiem, un país de ludòpates.

Un no pot evitar que després de tants mesos vivint aquí certa aculturació en vers els seus costums:

sichuan-132.jpg

Urinaris de la Xina

febrer 3, 2008

Per fi arriba l’entrada més esperada per tots. Com són els labavos a la Xina?? Alguns s’ho imaginen, però encara no els han vist i sobretot no els han utilitzat.. A continuació un petit catàleg perquè triïn i elegeixin quin els fa més el pes de cara a redecorar els seus cuartos de bany.

1) Model Saw. Inspirat en els urinaris de la famosa saga de pel·lícules de terror. L’oxid i la manca de neteja en anys li han aconseguit donar aquest exquisit toc decadent.

 

model-saw.jpg

 

2) Model rústic. Fet d’autèntica pedra calcària donarà al vostre labavo un toc d’allò més rústic i acollidor. Per sentir’s-hi com a casa.

 

model-rustic.jpg

3) Model Canalé. Per aquells amants de la rajola. Us evitarà les ferragoses molèsties d’haver de tirar de la cadena. Es pot instal·lar per mòduls. El canalé es compartit i les “feines” es fan desaparèixer a base d’una lenta erosió provocada per un filet d’aigua que incessantment anirà “netejant” aquesta tant ben dissenyada regatera.

 

model-canale.jpg

4) Model de succió. De nou sense necessitat de malbaratar aigua. Tan sols cal tenir una bossa de plàstic d’uns quants metres de longitud i un sistema de succió automàtica al vostre inodor. Les feines s’acumularan a una letrina i podran ser reutlitzades per a l’abonament natural de les vostres plantes, tancant així un cicle d’allò més sostenible.

 

modelsuccio.jpg

Sigui quin sigui el model elegit, caldrà unes normes i instruccions bàsiques per al seu ús. La primera es que està prohibit dipositar el paper de WC dins el foradet, so pena d’embussament perpetu de les canonades degut a la seva estretor. Caldrà dipositar-lo a les papereres especialment habilitades al costat de cada urinari, on amb el pas dels dies aniran adquirint un delicat aroma de putrefacció.

La segona norma és la que veureu a continuació:

1)És civilitzat acostar-se al pixar.

 

pixaprop.jpg

2) Si, si, Aixi.

 

aixi.jpg

I fins aquí el primer capítol d’urinaris de la xina. Properament una ampliació del catàleg.

No malbaratem siusplau!

febrer 2, 2008

L’altre dia sortint del metro vaig poder observar una curiosa i còmica escena (no es el primer cop que veia una cosa així però si que ha estat el primer cop que ho hem pogut fotografiar) :

 

dsc00241.jpg

 

dsc00242.jpg

Un nen petit que no devia tenir ni 2 anys ataviat amb una jaqueta d’adult. I es que perquè comprar roba nova cada cop que la criatura estira uns centímetres?? I ara!! quin malbaratament!! Se li compra una jaqueta d’adult i així ja la tindrà per a tota la vida! En el fons els xinesos, són uns grans pragmàtics. Fixeu-vos a continuació en un altre exemple:

 

pict00333.jpg

Hi ha res més antiecològic que el fet que cada nadó gasti de mitjana 3 o 4 bolquers diaris?? Perquè gastar diners i esforços quan es pot anar a la última moda xinesa. No importen les baixes temperatures, el foradet sempre ha d’estar disponible  per a qualsevol possible urgència!