“El Piscinas”

gener 20, 2008

Avui, a falta de res millor a dir, us passo l’escrit que el nostre company Guim (actualment en una platja Tailandesa, tombat en una hamaca amb camisa hawaiana i bebent d’una copa triangular amb una oliva dins) va escriure fa unes setmanes sobre les indiscutibles “virtuts” de l’ambaixador espanyol a Xina. No té pèrdua!

“El Piscinas”



Carlos Blasco Villa “El Piscinas” va néixer a Fuentelecina, Guadalajara, però va passar la seva infantesa a Arévalo, Ávila. És de secano.

Ha voltat per mig món, és diplomàtic. No oblidem però que al cap i a la fi és un funcionari espanyol. Ha treballat en molts països, però fins ara només havia estat a ambaixador a Brasil. Això marca. Platjeta, garotas, samba, caipirinhas, futebol, Rio de Janeiro, Copa Cabana, etc. Després uns anys a Portugal i Marroc, i de cop i volta, sense saber com, el col·loquen com ambaixador a la Xina. Hòstia la Xina! La potència del segle XXI, el drac d’Orient, el lloc on totes les empreses i països han de tenir-hi seus i ambaixades per establir convenis, firmar pactes, inaugurar fàbriques i fer-se una foto per ser algú en aquest món. Suposo que un lloc de tanta responsabilitat li hauran encarregat a algú capaç. I es clar que sí, “El Piscinas” és garantia d’encert, no decep mai. L’agost passat només arribar es va arremangar les mànigues i va començar a treballar de valent.
Primera mesura: Reduir l’horari per plegar a les 14:00h. Bravo!. Així d’aquesta manera la comunicació amb Espanya és escassa, per no dir nul·la, ja que quan ell plega a Espanya comença la jornada laboral (Hora peninsular 7:00h., a l’hivern i 8:00h. a l’estiu). Els empresaris estan que trinen. Però que sabran ells, “El Piscinas” ho ha fet per treballar millor, no el poden molestar quan treballa.
Segona mesura: Encarregar la construcció d’una piscina al jardí de l’Ambaixada. Bravissimo!. No sabeu la calor que fa a Beijing a l’estiu. No es pot treballar a l’oficina, quin suplici!. Necessita un bany de tant en tant per refrescar les idees. No sé de qui depèn concedir el permís d’obres, però sàviament se li ha denegat a l’ambaixador aquest luxe.I a sobre segons es diu en els cercles espanyols de Beijing el seu anglès és pèssim i la tramitació de tot tipus de documents a l’ambaixada va més lenta que una tortuga lisiada. Viva nuestro embajador!

Tota aquesta informació l’he tret d’una notícia d’Iberglobal, a la que malauradament ja no es pot accedir, on es resumien les crítiques que havia fet Pedro Nueno* a Carlos Blasco Villa en el transcurs d’una entrevista a Radio Intereconomia. Gràcies Jaime pel link.

*Pedro Nueno és president executiu de CEIBS (China-Europe International Business School) una escola de negocis amb seu a Shanghai.

Aprengui del mestre Sr.Ambaixador

Per cert, si a algu li pica la curiositat i vol sentir en exclusiva les declaracions que van obrir la polèmica les pot escoltar en exclusiva al blog del també company Dani Mendez:

http://untrenhastabeijing.wordpress.com/2008/01/01/criticas-al-embajador-espanol-en-china/

Al Supermercat

gener 19, 2008

Segur que molts us heu preguntat (de fet alguns ja m’ho heu preguntat..) com és un supermercat xinès per dins. Quins productes s’hi venen, que s’hi pot trobar, etc… Doncs bé per donar resposta a tanta inquietud, iniciem un seguit d’entrades temàtiques sobre això precisament. Entrar en un supermercat xinès és una explosió pels sentits, per tots els sentits. Des d’aquesta modesta bitàcola tan sols us podré estimular la vista i com a molt la oïda però segur que ja us en fareu a la idea. Per començar avui analitzarem 3 curiosos productes. Aquí va el primer:

espetecxino.jpg

Sorpresos? Sí, son fuets. No és una imatge diferent de la que podriem trobar en un carrefour català. La primera setmana d’estància a Beijing vaig pensar com vosaltres: Que bé! podré continuar menjant fuet tot l’any!! i així tot feliç i cofoi en vaig comprar la modesta quantitat de mig quilo. Al arribar a casa, amb la gula pels núvols, vaig desembolicar l’envás i el vaig olorar. Que extrany.. no tenia la típica olor de fuet.. però el gust.. ah! segur que el gust emulava les dels millors productes de la plana de Vic! No obstant, al tastar el primer mos, vaig haver d’anar corrent al lavabo a escupir… puaj!! és… és… és dolç!! té un gust acaramelat!! Així que ja veieu, un país on dels fuets en fan llaminadures ha de ser per força un país extrany.

El segon producte del rebost és el següent:

ousxinos.jpg

Mmm, que deu ser això? Uns mini-babybels fossilitzats? Uns deliciosos ous Kinder?? No!! pero segur que aquests també duen sorpresa a dins! Són ous durs envasats al buit. El color negre pot ser degut a 2 factors, l’aigua en la qual els bullen o bé que siguin de ves a saber quina au. Aquests però, no hem tingut el “plaer” de tastar-los.

I per últim això:

merda.jpg

Si, ja sé el que tots esteu pensant que és. Abans que em titlleu de porc, prometo que la foto està tirada al supermercat i no al labavo. Com que la olor que feia aquesta pòcima és indescriptible, i tampoc no tinc ni idea del que era realment, podeu acceptar com a vàlida la vostra primera impressió.

Doncs bé, fins aquí la primera entrega de les aventures al supermercat xinès!

Fins la propera i Bon profit!!

Mao i la Citroën

gener 18, 2008

En els darrers dies la Citroën ha hagut de retirar el següent anunci a la premsa espanyola a causa de les irades protestes de la comunitat xinesa resident al país “No només insulta al president Mao, sinó a tota la nació xinesa” han manifestat:

maocitroen.jpg

Bé.. no sé si n’hi ha per tant.. L’anunci vé a dir, “la revolució no s’atura. Citroën líder de vendes en 2006 i 2007. Al Cèsar el que és del Cèsar”. Tot i estar una mica agafada amb pinces s’ha d’admetre que s’ho han currat. És la imatge retocada d’aquest retrat que encara penja a la plaça de Tiananmen:

mao_tiananmen.jpg

Més de 30 anys després de la seva mort, Mao continua sent encara avui un referent per tots els xinesos. El retrat que penja a Tiananmen, tot un símbol. Una pregunta que he fet a tots els xinesos amb qui he pogut conversar una llarga estona, ha estat: “creieu que aquest retrat estarà molt més temps penjat aquí?” La respostes han estat totes força unánimes: “Si i tant. El problema no és despenjar el retrat. El problema és a qui o que poses en el seu lloc”. I es que Mao, tot i els seus aproximadament 30 milions de morts a les espatlles i de tragèdies col·lectives com la Revolució Cultural, és encara per molts, el símbol del ressorgir de Xina com a potència. El símbol d’una societat igualitària en front de les grans desigualtats existents avui dia. Un símbol que encara uneix a molts i més encara si qui l’ataca és estranger. No obstant no és pas la primera vegada (ni será l’última) que es modifica la imatge de Mao per expressar alguna idea. Un exemple el trobareu aquí sota amb la portada del llibre “Made in China” escrit pel meu professor de Literatura Xinesa, en Manel Ollé:

portada_libro_made_in_china_manel_olle.jpg

O bé l’arxi-famós retrat de Warhol:

warholmao.jpg

Conclourem recordant una altra mítica campanya publicitària de Citroën relacionada amb Xina. La del Citroën AX Muralla… No té pèrdua! Captem la cara feliç de la xineta durant tot l’anunci mentre va destrossant impunement patrimoni de la UNESCO:

Salutacions maoistes a tots i totes!

http://spanish.china.org.cn/china/txt/2008-01/15/content_9533071.htm

9.30 del matí. Piquen a la porta de la meva habitació.. m’aixeco tot lleganyós i renegant, esperant trobar una “fuwuyuan” (assistenta) que vé a tocar el que no sona en aquestes hores del matí… Però no, és la meva amiga Sammy (xinesa, tot i el nom), fins divendres també veïna.. Amb un somriure d’orella a orella em diu: está nevant!!! Ella es del sud de Xina, i es la segona vegada a la seva vida que veu la neu. Obro la finestra de la habitació i veig això:

neubejing.jpg

Que bonic! La grisor beijingenca recoberta d’una fina capa blanca… Així que com un nen i completament equipat per a la neu i les gèlides temperatures, decideixo sortir al carrer a donar un volt i gaudir de la nevada:

neubejing2.jpg

neubejing3.jpg

Brrr, i pensar que ara mateix alguns dels meus companys estan tombats al sol en una hamaca en alguna platja tropical tailandesa!

El Xino i el seu Pepino

gener 16, 2008

El frikisme es una corrent que cada dia guanya nous adeptes arreu del món i, com no, també a Xina on a més hi afegeixen el seu peculiar toc asiàtic. L’altre dia tot passejant, vaig veure una multitud de xinos que s’arremolinaven entorn a un objecte extrany. M’hi vaig acostar i vaig veure això:

xinopepino1.jpg

xinopepino2.jpg

xinopepino3.jpg

Com mola!! Un prototip!! ultima tecnologia xinesa!! Aquest país ha donat un gran salt endavant!! per fi han deixat de copiar i s’han posat a innovar!! Vejam, Vejam.. Sembla fet a partit d’una moto… però.. recoberta de llauna.. quantes cocacoles haurà recollit??.. Mmm i plena d’anuncis per finançar la investigació.. El conjunt té un toc estètic tot retro-Sputnik.. mmm! interessant, interessant… acostemnos-hi més..

xinopepino4.jpg

Uaaaau! un cohet de dubtosa utilitat i… un sostre solar!!!… Amb el sol que feia a Beijing aquell dia (veure post d’ahir) no m’extranya que el tingués aparcat.. crec que s’hi estará uns dies mes… Però… si en realitat es una moto deu funcionar amb benzina, llavors perquè el sostre solar?? Mirem-ho des de més angles..

xinopepino5.jpg

Segurament a la foto no s’apreciï bé però, a dins hi ha un llit!! Ja no puc més i m’acosto a parlar amb el creador d’aquesta maravella de l’enginyeria. Mentre m’ensenya el piset em confessa que és del nord de Xina, ha construit el prototip amb els seus estalvis, una moto, un remolc de fusta i quilos de llauna. Per dins té GPS (no es conya!), radio, TV, cuina, calefacció.. tot funciona amb l’energia solar… curiós… Quan té vacances agafa el seu “buga” i se’n va a recorrer el país de punta a punta, es el seu transport i també la seva casa.. els cartells són publicitat (alguns) pero la majoria és auto-bombo explicant les virtuts del seu invent.. N’hem d’aprendre tant!

xinopepino7.jpg

Buscant el Sol

gener 15, 2008

S’ha escrit i parlat molt sobre la densa capa de contaminació que freqüentment flota sobre Beijing, pero ara, a més, en veureu les imatges. Ahir dia 13 de gener, el cel de Beijing va apareixer, com de costum, d’un color gris. L’aire irrespirable, una temperatura de -12º… en definitiva, unes ganes de sortir al carrer que és massa. Tot passejant vaig reflexionar un moment, eren les 2 de la tarda i semblava fosc, la majoria dels cotxes duien les llums enceses ja. Vaig mirar al cel i vaig començar a buscar el sol. Si, si, el sol. Havia de ser-hi, per l’hora que era i en una regió en procés de desertització accelerat, on quasi mai plou i apenes s’hi veuen núvols (naturals). Un minut després de mirar com un llunàtic a les alçades davant la mirada atònita de molts xinos els meus ulls podien veure imatges com aquestes:

solesmorteit2.jpg

solesmorteit.jpg

En la majoria de llocs del món, fotografiar el sol donaria com a resultat una foto blanca o bé una càmara i una retina a tomar pel sac. Aquí us l’he d’encerclar en vermell per tal que el pogueu veure… Un tráfic infernal, fàbriques en ple centre de la ciutat, les calefaccions a tota màquina que fan que dins les habitacions es generi un micro-clima de 30º… Tot contribueix a generar una atmosfera tan espessa que quasi es pot mastegar. Així es Beijing, molts dies és trist però molts dies hi acabes trobant l’encant. Una ciutat que no deixa indiferent.

On és la meva bici??

gener 14, 2008

M’he quedat sense bici. Si nois si, ho heu llegit bé. Bici, diminutiu de bicicleta. No he escrit malament la paraula vici, aquests encara els conservo tots. La meva bicicleta s’ha fet fonedís.. bé, la meva i la de molts altres infortunats. Que ha passat?? L’han robada?? No ben bé… La història és rocambolesca:

Si que es cert que el robatori de bicicletes a Xina está a l’ordre del dia, però la meva havia aguantat majestuosament 5 mesos, resistint la xafogor, la pluja, el vent, la contaminació, el fred, la neu, el gel, els escupits dels xinos… tot. No obstant no ha pogut aguantar la darrera embestida. Fa 2 dies van començar unes obres davant de l’edifici d’estudiants (on jo i molts més la teniem aparcada), on abans hi havia 4 rangleres amb centenars de bicicletes ahir s’hi podia veure una imatge com aquesta:

sensebici1.jpg

La rapidesa de les obres ha deixat tothom sense marge de reacció: en tan sols una jornada laboral (quan volen ja són rápids els malparits…) han trencat el candau de totes les bicicletes cual delinqüents, han tret l’aparca-bicicletes, han obert una rasa, han canviat les tuberies, l’han tapada, encimentada, i au! com si no hagués passat res. I les bicis?? Les han tornat al seu lloc? han posat candaus nous?? No pas, les bicis es troben en parador desconegut, centenars de bicis desaparegudes. El o els responsables? Qui sap. Ja han marxat. En un dia han fet totes les obres, s’han endut totes les bicis… sense cap avís previ, cap notificació, cap pegatina triangular a terra del plan, reculli la seva bici al dipòsit municipal. Res.

No será pel fet que algú desitgés fervorosament la meva bicicleta, baratija de 14€ i que en aquest temps acumulava més averies que l’AVE i el rodalíes junts.. però bé.. així no es fan les coses. Així que oooh! sé que es injust i em sap greu, però ja aviso ara que algun xino pagarà en els propers díes la desídia dels seus compatriotes sofrint una igualment misteriosa desaparició del seu mitjà de locomoció.

Sobre vins…

gener 12, 2008

Xina es un país amb una inexistent tradició viticultora. Tot i això, en els darrers anys s’han aventurat a produir algunes “maravelles” vitivinícoles que han deixat un profund record inesborrable al nostre paladar. Fem un petit recompte d’algunes:

1) Fengshou: traduït vol dir, “extraordinària collita”. No se la de quin any devia ser, però la del 2006 que hem tingut el plaer de tastar, segur que no. Preu: 1,80 € l’ampolla. Sabor intens, molt intens, al paladar, a la gola, a l’estomac i als intestins. Una intensitat que fa feredat. I això que la meitat de l’ampolla és aigua, i es nota, no és conya. Útil per purgar. No obstant, relació qualitat preu força adeqüada: és barat i és dolent.

fengshou.jpg

2) Great Wall: diverses varietats. La que aquí es fa referència és a el seu Cabernet Sauvignon de gamma baixa. No cal ser molt astut per deduïr que Gran Muralla i Cabernet Sauvignon son dos termes, no sé si contradictoris, però que almenys costen de cuallar. Preu entre 3,50 i 4,50 €. Un gran punt al seu favor és que es pot arribar a beure. Es pot arribar a beure si ja portes 5 litres d’alcohol al damunt, en necessites més i més i l’únic que tens a l’abast es aquest ví. És un vi que fidelitza, no accepta la promiscuïtat: si te’l beus pots estar segur de que aquella nit ja no tornes a beure res més.

great-wall-of-china-wine.jpg

3) Jing Dian Dry Red Wine. Menció apart per aquest prodigi de la viticultura. Inspirat en grans reserves com “Barrilete del Prior” o “Vinya del Fadrí”, ha conseguit unir i superar en un de sol les millors qualitats d’aquests grans clàssics. Afruïtat al paladar, tant afruïtat que els experts enòlegs encara deliberen si es tracta d’un vi o d’un xarop. Un repte per aquells fetges durament forjats intentar-lo beure sol, sense barrejes. És recomana barrejar amb cocacola, sempre i quant la proporció sigui la seguent: 95% de cocacola i 5% de vi. El sabor no defrauda: esperes una pòcima imbebible i realment ho és. Preu: 1,60 €. Una gran inversió, pot durar mesos i mesos a la vostra bodega, el ritme de consum és lent. Els bons plaers s’assaboreixen lentament.

jing-dian-dry-red-wine.jpg

I fins aquí el primer capítol de cata de vins xinesos. Un país que progressa a passos accelerats en el camp de la viticultura com podreu veure en el següent vídeo filmat i comentat pel nostre company Dani al passat sopar de nadal, on dos experts bodeguers intenten obrir una ampolla.. no te pèrdua!

Pronunciar aquesta frase en qualsevol lloc del món et portaria, i amb raó, directe al sanatori. Però no pas a la Xina. Aquí això es la cosa més normal del món… Com segar la gespa sobre el gel… Com clonar porcs fluorescents…

El passat dimecres vaig acabar exàmens, després dels quals s’oha obert l’esperat període de vacances hivernals asiàtiques. Tot un regalet per als estudiants, un mes i mig de vacances i a oblidar-se de les classes fins el 25 de febrer. Així que, a falta d’una altra ocupació, la majoria decideix o be tornar uns dies a la mare pàtria o bé aprofitar per viatjar. En el meu cas pertanyo al segon grup i ja anticipo el plà de viatjar amb una nutrida delegació manresana a Shanghai i Hong Kong a partir de finals de mes.

Així que amb un plà de viatge ja tramat i preconcebut només em faltaven els bitllets de tren. El més lògic hagués anar a l’estació de tren a comprar-los però Xina no és un país on t’hagis de deixar dur per la lògica. Almenys la nostra lògica. Com que ja no és la primera vegada que havia de comprar bitllets de tren en aquest país i ja estava escarmentat, vaig decidir-me per la segona opció: anar a la tintoreria.

tintoreria.jpg

Aquí sobre podeu observar la curiosa escena: una finestreta de venda de bitllets de tren entre americanes, parques i anoraks. Resulta que si vas a l’estació de tren a comprar un bitllet, en un 99,9% dels casos et respondran amb apatia i desinterés manifestos: “mei you” (no n’hi ha). Això pot ser degut a dos coses, a la ja mencionada apatia i desinterés funcionarial davant un estranger, o bé a un atac de sinceritat: realment no tenen bitllets. I perque coi no tenen bitllets de tren en una estació de tren?? Doncs bé, molt senzill. Tot i que les estacions de tren a Beijing són generoses en quan a proporcions, resultarien del tot insuficients per albergar una massa ingent de xinesos brandant els seus yuans a l’aire per tal d’adquirir el preuat tiquet. Així que opten per una solució fàcil i de fet alegal, que és revendre’ls en la seva quasi totalitat. Revendre’ls a la nutrida xarxa de tintoreries pequineses. Més o menys a cada barri tens 4 o 5 establiments amb aquesta doble funció. És a dir que en realitat has d’anar a comprar bitllets de tren a la revenda, com si fos un Barça-Madrid o una final de Champions. En aquest cas però, el preu tan sols puja d’1 a 2€ per bitllet i a canvi, t’estalvies cues i maldecaps. Com que el sistema funciona tot i la seva alegalitat, ningú diu res, ni ningú s’hi posa en contra. En teoria no està permés, però de moment tampoc està prohibit. Es a dir en zona de ningú. Així són Xina i els xinesos. Per alguna cosa els anomenen els mediterranis d’Asia. No tant pel seu caràcter obert, sinó més aviat per la seva tradició, feta ja art, de regatejar les lleis i convencionalismes governamentals en benefici del bon funcionament de les coses.

Ah per cert, si algú es pregunta perquè venen els bitllets a les tintoreries i en canvi no a les barberies, panaderies o als prostíbuls per posar el cas, és una pregunta que encara no té resposta. Treballarem per esbrinar-la en breu.

Ja era hora!

gener 10, 2008

Tot i els seus 1.300 milions d’habitants Xina es indubtablement el país del món amb més prohibicions per cápita, i per si no n’hi ha prou cada dia se’n hi van sumant de noves.. Prohibit accedir a la Wikipedia, Prohibit accedir al Blogspot, a partir del 31 de gener prohibit accedir al Youtube, prohibit construir durant els JJOO, prohibit escupir, prohibit criticar als seus líders, prohibit anar al Tibet sense permís oficial, prohibits els vols directes de Xina cap a Taiwan, prohibit manifestar-se a la Plaça de Tiananmen, etc, etc, etc… De fet ja diu molt d’un país que el seu monument més emblemàtic es digui precisament: Ciutat Prohibida.

Ara bé, la última prohibició sincerament és una que molts des de fa temps esperàvem: es la prohibició de repartir gratis als comerços unes fines i vermelles bosses de plàstic que s’acaben acumulant per tot arreu. Tothom que hagi viscut a Xina durant un poc temps haurà vist com no es difícil arribar a casa amb 4 bosses vermelles de tamany desproporcionat després d’haver anat a comprar la “friolera” de 2 cebes, 2 patates, 1 pebrot verd i una cabessa d’alls. I després encara s’extranyen que siguin el país més contaminat del planeta…

bosses-plastic.jpg

Es calcula que cada Xinès usa de mitjana unes 3 bosses al dia, la qual cosa fa un promig de gairebé 4.000 milions de bosses de plàstic vermelles a diari.. I no es calcula perque no es pot calcular, el que deu arribar a contaminar fabricar tot aquest munt de plástic de difícil reciclatge.

Així que més val tard que mai, però el govern de les prohibicions ha decidit “tomar cartas en el asunto” i a partir del día 1 de juny.. prohibit repartir bosses de plástic ultrafines! Es calcula que la mesura podria arribar a reduir en 2/3 parts (sisi 2/3 parts!) la quantitat anual de residus plástics de tota la Xina. Aviam si és veritat. El 2 de juny sortirem amb la cámara al carrer i anirem a comprar de nou, 2 patates, 2 cebes, 1 pebrot verd i una cabessa d’alls .

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/09/ciencia/1199900613.html