Me’n vaig a la tintoreria a comprar un bitllet de tren

gener 11, 2008

Pronunciar aquesta frase en qualsevol lloc del món et portaria, i amb raó, directe al sanatori. Però no pas a la Xina. Aquí això es la cosa més normal del món… Com segar la gespa sobre el gel… Com clonar porcs fluorescents…

El passat dimecres vaig acabar exàmens, després dels quals s’oha obert l’esperat període de vacances hivernals asiàtiques. Tot un regalet per als estudiants, un mes i mig de vacances i a oblidar-se de les classes fins el 25 de febrer. Així que, a falta d’una altra ocupació, la majoria decideix o be tornar uns dies a la mare pàtria o bé aprofitar per viatjar. En el meu cas pertanyo al segon grup i ja anticipo el plà de viatjar amb una nutrida delegació manresana a Shanghai i Hong Kong a partir de finals de mes.

Així que amb un plà de viatge ja tramat i preconcebut només em faltaven els bitllets de tren. El més lògic hagués anar a l’estació de tren a comprar-los però Xina no és un país on t’hagis de deixar dur per la lògica. Almenys la nostra lògica. Com que ja no és la primera vegada que havia de comprar bitllets de tren en aquest país i ja estava escarmentat, vaig decidir-me per la segona opció: anar a la tintoreria.

tintoreria.jpg

Aquí sobre podeu observar la curiosa escena: una finestreta de venda de bitllets de tren entre americanes, parques i anoraks. Resulta que si vas a l’estació de tren a comprar un bitllet, en un 99,9% dels casos et respondran amb apatia i desinterés manifestos: “mei you” (no n’hi ha). Això pot ser degut a dos coses, a la ja mencionada apatia i desinterés funcionarial davant un estranger, o bé a un atac de sinceritat: realment no tenen bitllets. I perque coi no tenen bitllets de tren en una estació de tren?? Doncs bé, molt senzill. Tot i que les estacions de tren a Beijing són generoses en quan a proporcions, resultarien del tot insuficients per albergar una massa ingent de xinesos brandant els seus yuans a l’aire per tal d’adquirir el preuat tiquet. Així que opten per una solució fàcil i de fet alegal, que és revendre’ls en la seva quasi totalitat. Revendre’ls a la nutrida xarxa de tintoreries pequineses. Més o menys a cada barri tens 4 o 5 establiments amb aquesta doble funció. És a dir que en realitat has d’anar a comprar bitllets de tren a la revenda, com si fos un Barça-Madrid o una final de Champions. En aquest cas però, el preu tan sols puja d’1 a 2€ per bitllet i a canvi, t’estalvies cues i maldecaps. Com que el sistema funciona tot i la seva alegalitat, ningú diu res, ni ningú s’hi posa en contra. En teoria no està permés, però de moment tampoc està prohibit. Es a dir en zona de ningú. Així són Xina i els xinesos. Per alguna cosa els anomenen els mediterranis d’Asia. No tant pel seu caràcter obert, sinó més aviat per la seva tradició, feta ja art, de regatejar les lleis i convencionalismes governamentals en benefici del bon funcionament de les coses.

Ah per cert, si algú es pregunta perquè venen els bitllets a les tintoreries i en canvi no a les barberies, panaderies o als prostíbuls per posar el cas, és una pregunta que encara no té resposta. Treballarem per esbrinar-la en breu.

Anuncis

Una resposta to “Me’n vaig a la tintoreria a comprar un bitllet de tren”

  1. albert said

    XDDD La pregunta seria… Passa això amb algú mes? Et serveixen kubates a les carnisseries? Si me’n vaig a komprar pa, hem tallaran els cabells… i si me’n vaig a l’oficina de correos…que hem faran?

    Pots preguntar de pas, si vendran entrades pels jocs olimpics… mai se sap…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: