Beijing, d’Obres

Desembre 19, 2007

Queden tan sols 8 mesos per a la inauguració dels JJ.OO a Beijing i de debò que la cosa se la prenen en serio. Actualment la ciutat es un bullici d’obres frenètiques, on es treballa les 24 hores per tenir-ho tot llest per al mes de Juliol. Però no eren a l’agost les olimpiades?? Us preguntareu.. Si, és clar, el dia 8 del mes 8 s’inauguren. El número de la bona sort pels xinesos. El que passa es que en el mes de la bona sort les autoritats han prohibit que a la ciutat s’hi faci qualsevol tipus d’obra. Els motius són 2: 1) no donar sensació de provisionalitat i 2) i més important, buidar la ciutat dels paletes que a ulls teòricament civilitzats tan mala imatge donen (majoritàriament venen del camp i són gent sense cultura ni educació, que escopeixen continuament i beuen, fumen, dormen, es barallen en ple carrer).

Obrer Beijing

Però tot i que als nostres ulls no donguin una imatge civilitzada, sería injust no admetre que sense aquesta gent ni Beijing ni Xina seríen on són avui. Ells són els grans perjudicats i oblidats de les reformes econòmiques. Ells són qui treballen jornades de 12 hores diáries a canvi d’uns 100€ mensuals dels quals són capaços d’estalviar-ne fins a un 90% per tornar al cap de pocs anys amb una petita fortuna als seus pobles d’orígen. Això és possible tenint en compte que tenen l’allotjament i el menjar pagats per la constructora. Evidentment Luxe zero. Vivenda en barraques indignes i àpats consistents en arròs blanc i pà al vapor. No hi ha lloc per a l’oci. La vida per a ells és treball i sacrifici. És gràcies a aquesta gent que Beijing tindrá d’aqui poc edificis com aquests:

Edifici CCTV

Nou Aeroport de Beijing

De dalt a baix: La nova seu de la CCTV i El nou Aeroport de Beijing. Ja no es el vell, romàntic i tradicional Pequín que molts imaginavèu eh? Són nomès dos exemples. Passejant per la ciutat en trobaríem alguns més. És una mostra de la megalomanía i de les ganes de dir al món que la nova Xina ja és aquí. Com tots els processos d’aquest tipus té els seus grans oblidats, les seves ombres. Els vells barris de casetes baixes que desapareixen acceleradament o els obrers als quals no se’ls permetrà gaudir de la ciutat que han edificat amb les seves mans. Des d’aquí els volem recordar.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: