On és el professor Wu?

Desembre 14, 2007

Wu

Que Xina era un país addicte al tràmit burocràtic era una cosa que ja coneixia abans de venir per aquestes terres. Tot i que un, amb una dilatada experiència forjada als durs camps de batalla de les eficientíssimes burocràcies hispàniques, creia que això seria un joc de nens. Un Veni, vidi, vici. Fins i tot un bàlsam, acostumat com estava a les llargues hores de patiment i a l’autisme o catatonia funcionarials. No havia calculat que un país d’arrel confuciana, i com a tal amant dels ritus recarregats pel simple gust de recarregar-los, havia viscut una revolució comunista el passat segle. És a dir que, per si de cas durant els darrers 4.000 anys d’història el poble xinès havia anat oblidant els bons usos i costums, aquí estaven Mao Zedong i els seus camarades per recordar a tothom que Xina serà burocràtica o no serà.

Com és sabut per amics, coneguts i saludats del 20 al 30 de desembre passaré uns dies a la catalana terra. Ja que aquesta absència farà que durant 5 dies no pugui assistir a les classes, la universitat ens fa presentar un justificant d’absència. Si, si, ho heu llegit bé, la universitat, no pas l’Institut, ni el CEIP. Doncs bé, submís i obedient vaig acudir a la oficina a la recerca del paperet. Després de traduir amb esforç el seu contingut, vaig entendre que necessitava firmes de quatre persones diferents, establertes en quatre oficines diferents, estratègicament disseminades en quatre punts cardinals del campus. Es clar! Així la gimcana resulta més divertida i al mateix temps pots conèixer in situ tots els raconets de la universitat. Si es que ho tenen tot tan ben pensat! Després d’aconseguir les 3 de les 4 primeres firmes, tan sols em quedava la d’un tal Professor Wu. El cognom Wu es força freqüent a Xina. S’escriu així i significa el buit, la vacuïtat, el no res, éter. És un concepte molt famós en la filosofia taoista. Ah! Que bonic però alhora que inquietant tenir un cognom així. Segons diuen el tal professor es troba parapetat en una oficina de l’inexpugnable “Edifici nº4”. M’endinso a l’edifici i pregunto:

— “on esta el despatx del professor Wu?”

–.”Al tercer pis” em responen.

 


Al arribar, un extens passadis davant meu. De nou pregunto:

–“On esta el professor Wu?”.

–“Al fons a la dreta” em responen.


Es clar, oblidava que en tot passadís qualsevol cosa que busques está al fons a la dreta, aquí i a la Xina. No obstant, al arribar trobo un despatx buit. Així que torno a preguntar, aquest cop al conserge:

–“no hi és el professor Wu??”

–“ah, no. Ha sortit!”. Fantàstic.

–“I quan tornarà??”.

— D’aquí un moment.

— “Quant de temps és un moment??”. Pregunta que sempre cal fer arreu.

— Espera una hora. De seguida vindrà.

 

Quina fina ironia, vaig pensar. Una hora? De seguida? Dos conceptes antagònics a occident. Però no a la Xina. Aqui em vaig recordar que la expressió que en Xinès es tradueix com “de seguida” és 马上 (mashang), que literalment vol dir “A cavall”. Aaah! Vet aquí! Ara ho entenc tot! Potser es que el pobre home no te altre mitjà de locomoció, així que decideixo tornar l’endemà a l’hora que, teòricament, havia d’estar al despatx.


No obstant, de nou, el despatx buit. De nou, pregunto:

–“Que no hi és el professor Wu??”

— “No. Ha sortit”.

— “I quan tornarà?” li pregunto al professor que ocupa el despatx del costat.

— “No ho sé”.

— “Saps algú que ho sàpiga?”

— “No ho sé”.

— “Però si tu estàs al despatx del costat, deus saber més o menys els horaris que fa. A quina hora el puc trobar??

— “No ho sé”.

 

Si estava programat per respondre alguna cosa que no fos “no ho sé”, és una cosa que mai podrem saber. No em vaig aventurar a preguntar-ho. No li havia fet el test, però sabia que em trobava davant d’un replicant i no calia fer-lo enfadar. Podria col·lapsar-li els sistemes. Així que decideixo tornar l’endemà, en una hora diferent a les dues anteriors.

Replicant

El despatx, de nou, buit. De nou pregunto, aquest cop a un altre professor.

–“Ja que el professr Wu no hi és. Algú sap si, en cas que existeixi, tornarà?”

— “No ho sé.”


Ah, clar! És de la mateixa sèrie de replicants. Haurem d’esperar al 2008. Potser la nova línia de producció seriada de buròcrates està programada per respondre a preguntes més complexes.


Abatut i desconsolat torno a la oficina i els entrego el paper amb 3 de les 4 firmes. No cola. Falta el professor Wu. La Gimcana no és vàlida, falta l’última prova. Argüeixo que el professor Wu no hi és mai, el seu despatx sempre és buit. Clar, Wu,
舞,buit. Wu, 舞,buit. Just llavors m’adono de tot!!! Existeix el professor Wu? He estat cercant la vacuïtat? El professor Wu es l’encarnació personificada del concepte de vacuïtat?? Quina gran lliçó! Quina gran gimcana ideada per grans savis taoistes disfressats de senzills buròcrates! És inútil cercar la vacuïtat. La vacuïtat esta a tot arreu i no està enlloc.

Quan el buròcrata s’adona de que per fi havia après la lliçó, truca al professor Wei. Aquest cop un ent físic. La seva firma també val. Em signa el paperet i l’entrego. Fi de la gimcana.


Anuncis

Una resposta to “On és el professor Wu?”

  1. Quines dosis d’ironia per contrarrestar les ganes d’escanyar a tots aquells replicants que te repetien, com a lloros de fira, ‘no hi és’ ‘no hi és’.

    Jo no hagués aguantat tanta paciència… En fi, més que demostrat que a Xina, si es lento, dos veces bueno.

    Lluís
    http://www.notulas.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: