Seguint la Ruta de les Caravanes‏

Agost 7, 2007

Salutacions a tot deu i tota deessa!

yarkand

Escric des de Yarkand, nom d’aquells que recorden aquells mítics i remots emplaçaments de la Ruta de la Seda. Abans d’ahir ja vam deixar Kashgar i hem emprès el camí de tornada cap a la ruta sud. Kashgar ha estat força interessant, just la primera ciutat que vèiem que conservava un nucli antic propiament dit. Carrerons estrets, barris d artesans com els que hi havia a l’Europa de l’Edat Mitjana, tracció a burro. Tot això tan sols a 500 metres dels barris xinesos amb flamants centres comercials i botigues a l’última moda (bé algunes hem de dir que en lloc de l’ última potser encara estaven a la primera…). A part de fer turisme també hem pogut parlar força amb la gent local, coneixent impressionants històries humanes que degut a la manca de temps haurem d’explicar oralment a la tornada del viatge.

kashgar1

kashgar2

Després de Kashgar la primera ciutat que vam visitar va ser una anomenada Yengissar. La veritat, va ser força decepcionant. Excepte per algunes anecdotes que a continuació us explicaré. La ciutat de Yengissar està situada a 60 km. de Kashgar i segons la Lonely Planet només és famosa per ser la fàbrica de ganivets de la regió.  Com que ja hem après a desconfiar del que diu aquest collons de guia, doncs vam pensar: “anem-hi que segur que és un d’aquells indrets remots genuïnament uigurs on encara podrem trobar les essències de la cultura centreasiàtica.

dsc01554

Bé. Essències, el que sen diu essències ja en vem trobar pero no pas les que esperàvem. Visitar la ciutat és com retrocedir en el temps 50 anys. Carrers llargs i grisos, nomès taxis i carros tirats per burro, vestimentes de fa 50 anys. Tampoc no hi ha cap mena del que es pot considerar oferta d’oci, ni tan sols internet. Tan sols tendes i tendes de ganivets. Fins i tot hi ha poques cases amb televisió per la qual cosa encara es poden veure alguns locals amb televisió comuna, plens de gent l’unica ocupació dels quals és observar la caixa tonta (imatge que recorda l espanya de fa 50 anys).

yarkand_caps_for_sale

Per descomptat erem els únics ‘laowai’ (extrangers) que veien en molt de temps, la qual cosa va repercutir en un augment de les gens subtils mirades que tothom, sense excepció, ens dirigia al passar. Vam arribar a la tarda i els tres ens en vam anar a passejar (dic els 3 perquè aquests dies se’ns ha unit en Christian, un noi danès que ens ha caigut força bé, que parla un curiós espanyol amb accent mexicà, i que hem integrat a l’expedició fins divendres que vé.

tresdaltunburro

Cap al tard, un xinès i la seva dona que vam conèixer a l’hotel ens van convidar a sopar. Va estar força bé ja que la dona portava una vestimenta gens discreta, la qual cosa ens va servir per passar més desapercebuts. Almenys durant una estona, va ser ella qui va concentrar les lascives mirades dels uigurs. A part d’això els xinesos, tenen una forma força curiosa (i pesada) de convidar la gent a sopar. Com que el dit que qui paga mana crec que és ja universal, doncs ja ens tens als tres com a subjectes pacients en una  taula d’operacions. L’ home va demanar ingents quantitats de menjar sense ni tan sols consultar que voliem. No és que fos un menjar dolent però era d’allò més picant, una gran putada quan no pots gaudir ni tan sols d’una birra (en aquell poble musulmà és tan dificil de trobar com l’aigua al desert. La llei islàmica és la llei islàmica) o d’una aigüeta fresca.L’única opció va ser “refrescar-se” amb un tè espès i bullent que a aquelles temperatures ja us garantitzo que no t’entra per assedegat que estiguis. A més, a la que l’amfitrió detectava que portaves més de dos segons sense ingerir, et deia “chi le, chi le“… (res a veure amb el país ni tampoc amb la picantor de l’aliment sinó que vol dir “menja, menja!” cebate!!). Quan tot el teu sistema digestiu suplicava clemència o mort, estant ja tant a rebentar, treient tant vapor per la boca i resaves per una relaxada sobretaula, encara ens quedava per conèixer la poca predilecció dels xinesos per tan ibèrica tradició. Doncs au! ràpid! anem’nos-en. Aixeca el teu cos inflat i fote’t a passejar. Un cop han acabat de menjar ja no saben ben bé que fer a taula i senten la irrefrenable necessitat de fotre el camp com més aviat millor… on sigui. Ni postre, ni copa, ni puro ni res. Ah! Que dura és la vida del viatger!
En acabat de sopar vam anar a veure per casualitat un partit de voleibol. Sense ànim de protagonisme, vam trobar com pocs segons després d’entrar al recinte, hi havia més gent mirant a la grada que al camp. Així que abrumats per tanta mirada i com que tampoc és un esport que ens entusiasmi (bé el volei femení si, no sé pas perquè…) de seguida vam marxar a fer una birra (valgui dir que en l’unic establiment, logicament regentat per un xinès, que vam trobar que en venia). Al parc on vem seure vam conèixer una colla de joves de 20/21 anys. Tot xerrant, tot xerrant, i com que encara era força d’hora els vam preguntar si en aquella ciutat hi havia algun lloc per anar de festa, sortir una mica, un bar, una discoteca, algo… Després de deliberar durant uns segons el portaveu del grup es va adreçar a nosaltres per comunicar-nos que sí, que n’hi havia un, però on ells curiosament no anaven mai. Que extrany, vam pensar, i els vam preguntar perquè? Després d’alguns creuaments de mirades i alguna que altra deliberació ens van respondre que… bé, els seus pares no nomès no els deixaven, sinó que s’enfadarien molt si algú els deia que  havia vist el seu fill per allà. Vam pensar: Ah! Guaiteu quina societat més tradicional, igual que 50 anys enrere, familia patriarcal… Tot seguit ens van dir que si voliem ens hi acompanyarien però que tan sols ens deixarien a la porta, no més enllà. No creuarien el llindar del pecat!. Perfecte doncs, tracte fet! Vam caminar 1/4 d’hora tot xerrant animadament i coneixent-nos 1 miqueta més fins que, al arribar, atenció, ens n’adonem que ens havien portat ni més ni menys que a un puticlub! No pas un d’aquells visible, amb llumetes i decoració estrident. No. Es tractava d’una planta baixa d’allò més sòrdida i tenebrosa. EL lector pot arribar pensar que ens van gastar una broma, però us puc jurar per les seves cares que no era així. Tan sols es que per ells el concepte de festa es veu que no era altra cosa que allò. Aixi que davant el panorama, òbviament vam girar cua per allà on haviem vingut, tot preguntant quina mena d’alternativa d’oci nocturn hi havia a la ciutat. Després de tornar a deliberar entre ells, ens van dir que sí, que n’hi havia 1, que era… anar a fer un gelat. Vam acceptar per cortesia i sense masses ganes i quan vam arribar allà i vam tastar el gelat vam decidir acomiadar-nos educadament i fer una retirada estratègica cap a l’hotel. Només dir que aquell gelat tenia un gust agri-lletós, espès i grumullós gens recomanable per als nostres estómacs en aquell estat de rebutimenta, o per qualsevol altre advers a aquest tipus de substància viscosa.

banda-del-gelat

Després de l’aventurs avui al matí hem abandonat la ciutat en un microbus cafetera propietat del pare d’un dels nostres nous amics, i res docns, ara ja som a Yarkand. Hem dedicat la tarda a passejar per els polsegosos carrers del barri antic on de debò sembla que s’hagi aturat el temps. Just al entrar ens han començat a seguir nens i més nens. Semblàvem els 3 profetes i la seva legió de seguidors (per visualitzacio grafica mireu de nou “La vida de Brian” i us en fareu una idea aproximada). Finalment hem decidit fer cas als nostres admiradors i hem començsat a fer-nos fotos amb ells, jugar al bàdminton, etc… Per molts devia ser la 1a vegada que veien estrangers (d’aprop) i sobretot càmeres digitals. Ens han dedicat tants somriures que ara ja tinc com una mena de perenne aureola de felicitat.
En fi doncs, fins aqui la crònica d’avui. Encara no se on serem dema doncs com sempre, anem a “salto de mata” i encara hem d’acabar de planificar-ho a l’hotel. Nomès sabem que el dia 16 serem de nou a Beijing (o no…).
Molts records a tots i totes!
Dani

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: