Lluna plena a Turfan‏

Juliol 30, 2007

Hola a tots i totes..

Una nova entrega de les aventures per l’Àsia profunda. Miraré de ser breu, però ja us aviso que porto tan sols 5 dies aquí i ja us escriuria la Biblia en sànscrit, o sigui que en cas de parrafada infumable teniu dos opcions, maleir-me per colapsar-vos el correu amb spam o apagar l’ordinador i sortir a prendre algo ipso-facto… Que per molta onada de calor no sabeu la sort que teniu de tenir uns estius tan suaus!!

Avui estic a Turfan (Àsia Central) i son la 1 del matí. Estem en un garatge ple d’ordinadors i d’ uigurs noctàmbuls, en el que pretén ser un cosmopolita cafè internet… Bueno per algo es comença…
La primera impressió al arribar aquí va ser: “ostia… això no es Xina ni per casualitat”. Mesquites, basars, pocs xinos, oasis en mig del desert… el més semblant a Uzbekistan, Tadjikistan o qualsevol lloc que acabi amb -stan.. mai Xina! Encara que es posin pesadets amb el tema.

Després de dos dies aquí Déu n’hi do la immersió que hem tingut en la cultura Uigur, potser per això he de dir que hem rebut un tracte immillorable. Acostumats com estan a que els Xinos els tractin amb desdeny, quan ens veuen interessats per les seves costums i ens senten dir 4 paraules en aquesta extranya llengua anomenada uigur, se’ls ilumina la cara i et donen el millor d’ells mateixos. Quasi mai ens han intentat timar, hem sopat unes carns que ni al Botafumeiro i tan sols per mig euro!! Hem compartit taula i vins de la regió (ja us dic ara q suggerire a la Bodega Andaluza que n’importin alguns exemplars) converses sobre la delicada situació política que tenen (el conflicte basc o català, son nimieses comparat amb la que tenen muntada aquí), nens i nenes de 8 a 9 anys ens han regalat unes campanetes el so de les quals ens acompanya dia i nit ja… És un resum vertiginos pero bé, faig el que puc…

Com a anècdota de la jornada us diré que avui al matí hem visitat unes muntanyes que es diuen “monts flamejants”, probablement no us sonen, a mi abans d arribar tampoc, però segur que tots en sabeu alguna cosa gràcies a… Bola de Drac!! Es diuen aixi xq tenen una forma serpentejant per l’erosió, que sumada a una tonalitat de llum rogenca fa que semblin en flames. Doncs bé, diu la llegenda que el peregrí Xuanzang (Va anar a pota de Xina fins a la Índia passant per Àsia Central al s.VII) acompanyat d’un mico (Son Goku), un gat (Puar) i un porc (Oolong) van anar a buscar un ventall màgic per apagar el foc d’aquestes muntanyes. Si, si, el famós capítol del ventall magic tenia la inspiració en la llegenda d’aquest lloc! jejeje no patiu que les fotos que hem fet estan a l’alçada, no us les puc enviar perquè els ordinadors que trobo per aquí no tenen ni CD, o sigui que imagina’t un port USB…

Ah! i per aquells amants del ciclisme. Vam parlar gairebé 2h amb un anglés de 40 anys i un neozelandès de 63 que estaven fent la ruta en bicicleta Istanbul-Hongkong cobrint etapes de 200 km diaris sota aquest clima tan “benigne” que tenen aquí i sense EPO!!! (nomes us diré com a exemple que avui he begut 4 litres d’aigua i tan sols he pixat 1 rajolinet… sento l’apunt escatològic però és per fer-vos a la idea de la calda que fot “por estos lares…)

En fi gent., records a tots i a totes. Demà marxem cap a Urumqi, capital de la regio i la considerada la ciutat del món més allunyada del mar (ja heu anat notant que aquí, quasi tot és lo més del món mundial, però no us enganyo, és ben be així).

Fins aviat!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: