Crònica des de la sorprenent Lanzhou‏

Juliol 27, 2007

Hola gent!!
Com us va tot?? Ara mateix us escric des d un cafè-internet de la ciutat de Lanzhou, capital de la provincia del Gansu, i la veritat es que el viatge rutlla millor del previst. No esperàvem res de Lanzhou, tan sols el fet que es, segons diuen, la ciutat mes contaminada del planeta (pasar-hi un dia equival a fumar 3 paquets de tabac). Segons la Lonely Planet a part d aixo ultim tan sols era un petit enclau estratègic de pas necessari si volies anar cap al Xinjiang, sense cap mena d`interès turístic. Però la realitat esta superant les expectatives fins al punt que ja estem pensant de fer una Lonely Planet alternativa per desmentir tots els tòpics del llibre!!
El viatge cap aquí però, ha estat d`allò més dur. Després de 25 hores intentant dormir assegut en un mini-cubicle on la abundància de xinesos feia inviable qualsevol moviment d’un angle superior a 45 graus, amb un costipat “de aúpa” i una orella que es tapa i es destapa quan li don la gana des que vaig aterrar a Pequin! Doncs bé, amb tal grau de cruiximenta avui hem decidit de donar-nos un Lujo i dormir al millor hotel de la ciutat per l’astronòmica xifra de… 5 euros!!! Ah.. em comença a encantar aquest pais… Durant la tarda hem visitat una Pagoda budDHista situada al capdamunt d’un turo des d’on es tenia una panoràmica de la ciutat com n’he vist poques. Valgui dir que ens hem colat perquè el temple estava tancat des de les 7 i nosaltres hem entrat 1h. més tard aprofitant els ultims raigs de sol.
La ciutat esta banyada pel famos Huanghe, altrament dit riu groc tot i que el color s’aproxima més a un marró que aquí no compararem amb cap substància escatològica. Lo bò de la pujada al temple ha estat descobrir una de les grans tècniques (milenàries o no) d’irrigació xinesa. He girat el cap i he vist un tio regant les plantes… AMB BIRRA!! com que no ens creiem el que veiem l’hem anat a interrogar sobre la funcionalitat de la idea i l’home tot orgullós ens ha dit que els n’hi tira mig litre al dia, alhora que ens ensenyava un pebrot verd de mida superior a la de la propia planta, el sabor del qual ens hem quedat amb les ganes de tastar.
Després d’això hem anat al mercat nocturn de la ciutat, una alegre barreja entre cultura xinesa i musulmana que ens indica ja la proximitat del tan anhelat Xinjiang! i allà puc afirmar que … he tastat el millor Kebab de me vida (aquí anomenat Roujiamian)!! Ara ja mai més em podreu dur als abnegats Doners kebabs sense que faci un gest a la cara indicant: ”bah! al Gansu els fan millor!!” jeje, després d’això i com no podia ser menys, se’ns ha acostat un xino amb ganes de practicar anglès (tot i que el seu objectiu ocult era vendre’ns una flauta clavada en una mena de pera buida per dins… A aquells qui la desitjaveu amb anhel, ho sento, pero no us l’he comprada…).
En fi doncs crec que res més, demà al migdia marxem cap a Turfan, la caldera del planeta, on patirem temperatures de fins a 49 graus. En cas de abatiment tranquils que ja ens regarem amb birra que ja hem vist que fa efecte…
Una abraçada a tothom!!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: