Falsificacions (2)

Un tema inesgotable. La fa unes setmanes vaig ser a Shanghai, la capital econòmica de Xina amb permís de Hong Kong. Aquí tampoc han escapat a la moda de les falsificacions. De nou 3 exemples:

1) Galetes Olio: no vam comprovar si en honor al seu nom tenien un cert regust oliós…

2) Fulles d’afaitar Gilheney.. posats a falsificar ja li podien haver posat Tio Gilito.

3) Tot un clàssic, la falsificació del famós cocodril en una de les seves múltiples formes:

i fins aquí les falsificacions d’avui, no patiu que properament n’hi hauran més!

Problemes solventats, benvinguts al piset!

Bones de nou a tothom, ja torno a tenir internet despres d’una setmana de brutal síndrome d’abstinència. Avui us poso un vídeo de presentació del nostre nou piset a Beijing, ja que per la distància a alguns no us hi puc convidar, podreu fer un passeig virtual:

Problemes Tècnics

Bon dia a tothom! El post d’avui es per comunicar-vos que, lamentant-ho molt, hauré d’aturar el blog una setmaneta. Com alguns ja sabreu m’he canviat de pis (si, tranquils que ja us fare una visita guiada pel Youtube tant aviat com pugui) i resulta que de moment en el nou pis no em funciona internet, i almenys fins el proper dimarts no ho podré començar a sol·lucionar. Així que a manca de connexió amb el món, ens tancarem a netejar i endreçar trastos durant els propers dies. La propera setmana, tornarem amb més històries surrealistes d’aquest país surrealista.

Una abraçada!

Dani i ara també, Lidia

Inauguracions

Just ahir, el Comité Organitzador dels JJOO de Beijing va inaugurar el que serà l’estadi que acollirà els partits de bàsquet. Com tot allò nou que s’inaugura a Beijing té molta pompa, i és punter en tecnologia i serveis, ara bé, encara no està gens clar quin és l’ús que se’n farà un cop s’acabi la contesa olímpica. Aquí sota podreu veure la imatge del complex, un dels pocs edificis esportius ja inaugurats, ja que tot i que la propaganda no es cansa de repetir la frase “We are ready” el cert es que tant la Vila Olímpica com la majoria d’instal·lacions esportives es troben encara en obres.

 

Per a més informació podreu trobar-la a la següent notícia:

http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080219/noticia_53437543415.html

Suc d’escorpí

De nou fent un flaixback al viatge del passat estiu, un dia tot passejant pel carrer ens vem trobar amb aquesta estampa:

 

No, no us alarmeu! En aquest cas no se’ls menjaven tot i que en algunes parts de Xina no haguessin dubtat en fer-ho. Tot i que a la foto no s’aprecia, en realitat l’home utilitzava dues palanganes. Una plena de petits escorpions vius (i dels verinosos), l’altre era la palangana d’extermini, que es la que es veu a la imatge, allà triturava els escorpions juntament amb serps i altres animals per identificar. De tot el suquillo que s’acumulava al fons, l’home l’extreia amb una xeringa i el dipositava en uns petits pots, els quals venia com a ungüent miraculós contra el mal de cames o de braços. Durant l’estona que hi vam estar observant, 3 o 4 persones van comprar la pòcima i lògicament no eren pas turistes. Serà que funciona? Un rèquiem per al meu signe zodiacal…

Carn a l’estenedor

L’altre dia passejant pel carrer vaig alçar la vista i vaig contemplar aquesta curiosa escena:

Sí, son diversos trossos de carn… a l’estenedor… Des de quan un estenedor serveix únicament per estendre roba?? Es que som uns curts de mires! A més, Amb la pol·lució que hi arriba a haver a Beijing estic segur que devien agafar tota mena de sabors estimulants per al paladar…

Duel d’escopits

L’altre dia el nostre company Raul va ser testimoni d’un duel entre dos infants que diu molt de la ideosincràcia xinesa a l’entorn de l’escopit. Comentat per ell i amb banda sonora d’Star Wars, el podreu veure aquí sota:

Veient això, no és extrany que en molts carrers i llocs públics a Xina es pugui veure aquesta advertència:

 

El Toni’s Xinès

Quan un és fora sempre intenta trobar aquells racons que el fan sentir com a casa. Degut a la distància cultural, en un lloc com Beijing costa una miqueta més trobar-los, però si un s’hi esforça al final acaba donant resultats.

Des que vaig trobar aquest Bar, ja puc tornar a pronunciar una frase que a Manresa era d’un ús d’allò més corrent: “Quedem a Toni’s??”

 

Casualitats?

Si un passeja per qualsevol ciutat de Xina, veurà en molts llocs aquestes oficines bancàries:

Us sona oi? Ves a saber si l’emisora dels bisbes i un dels bancs xinesos més importants tenen alguna secreta i inconfessable relació…

 

Una miqueta més a prop de casa

Ja fa unes setmanes, vaig rebre la visita d’una nutrida delegació manresana: Jordi, Albert, Òscar, Alba i Javi. Seguint els meus consells van dur les maletes buides de roba (ja que aquí es el lloc ideal per renovar-se el vestuari a preus de fira), però en canvi i com a sorpresa de benvinguda, les van omplir d’altres objectes d’ús i consum quotidià al nostre país però que representen tot un luxe en aquesta part del planeta. Tot seguit el goig que feia tot el conjunt i un resum del contingut:

-         Cervesa: no us espanteu. Es pot trobar cervesa a la Xina, fins i tot més que a Catalunya. No obstant és una cervesa amb ¾ parts d’aigua i una graduació del 3% aprox. Per aquells amants del suc de civada amb cos, un mal pais per degustar-la.

-         Formatge: rebutjat pels xinesos, que no en solen tolerar ni el gust ni la olor, tot i que ells tenen un plat que es diu chao toufu que traduït literalment vol dir “tofu apestós”… (i realment ho és) Se’n pot trobar en alguns supermercats, però sol ser força dolent i sobretot car. Oblideu-vos d’un bon manxec o d’un Idiazábal.

-         Embotit: Com ja us havia comentat en alguns dels posts anteriors Xina és el país dels embotits… dolços.

-         Pernil Serrà: aquells que esperin exportar pernils per doquier a la Xina que moderin les seves expectatives… primer caldrà una conscienciació molt elevada de les qualitats del producte. Als xinesos els produeix un rebuig visual, ja que per ells tan sols és carn crua i podria ser que aquells que s’aventurin a comprar-lo, el posin a bullir o a fregir com a pas previ a ingerir-lo. No obstant tots aquells qui l’han provat han acabat reconeixent que era deliciós. Aixa que de moment, ells s’ho perden i més per a nosaltres.

-         Pipes salades: de moment brillen per la seva absència a Xina.

-         Purets: dificilíssims de trobar, tot i que existeixen. La major  part del tabac xinès a part de dolent per la salut, també es, per dir-ho d’alguna manera.. infumable.

-         Vi: a diferència d’altres productes, té un increment de consum exponencial a la Xina, on sol agradar molt. Ara bé, si es vol beure un vi amb cara i ulls s’ha d’estar disposat a pagar fins a 3 vegades més del preu al nostre país.

A tots ells.. gràcies! Aquests díes em sentiré una mica més a prop de casa.