Nou vídeo, nova polèmica
Gener 31, 2008
Un nou vídeo ha suscitat la polèmica a Xina, i realment en aquest cas costa d’entendre. En ell tan sols es veu una jove parella acomiadant-se efusivament a l’entrada d’una estació de metro. Però es clar, tenint en compte que és un país on fer-se petons en públic encara és símptoma d’indecència o poc menys que un tabú social, veure aquestes imatges ha remogut l’ànim morbós de molts xinesos.
El vídeo va ser filmat per les càmeres de seguretat d’una estació de metro de Shanghai. Els empleats, vist lo bé que s’ho passen comentant el vídeo com si gairebé fos una pel·licula porno, no van trigar a penjar-lo a internet orgullosos de la seva troballa. El nom que li van posar també diu bastant d’ells “Zhege nuren tai yaole” （这个女人太要了）que traduït vol dir, “aquesta noia ho desitja massa”…
Morbositats a part però, el vídeo també a fet reflexionar a molts sobre l’excessiva presència de càmeres de seguretat a les grans ciutats, i sobretot l’ús que d’elles se’n fà: perseguir i limitar les possibles manifestacions o concentracions que poguessin “pertorbar” l’estabilitat del règim.
Per evitar noves polèmiques com aquestes o d’altres que han tingut un enorme ressò ultimament (veure entrada del blog del 31 de desembre), precisament avui 31 de gener entra en vigor a Xina una llei que prohibeix la difusió d’imatges que humiliï o difamin la integritat o l’honor de les persones. No obstant, molts temen (i temem) que aquesta nova legislació només serveixi per incrementar la ja feixuga censura que pesa sobre la xarxa xinesa. En concret, portals com Youtube o Metecafe, poden veure’s “afectats” per la nova llei.
De nou a la tintoreria…
Gener 30, 2008
“La venda de bitllets comença a les 19.00″. M’havia dit la tintorera-venedora de bitllets de tren. “Sigues puntual perquè ara per festes de l’any nou de seguida s’acaben”. Era el dia 21 de gener, just 10 dies abans del dia 31. El primer dia que es podien comprar bitllets de tren. L’objectiu: adquirir 6 tiquets de Beijing a Shanghai. Llitera dura, tot i el seu nom bastant còmoda i força econòmica. Així que tal com m’havia aconsellat aquella bona dona em vaig personar puntual a la tintoreria, tot i que la meva roba estava tota força neta. Al arribar vaig observar aquest paisatge:
Exclusiva! la vida secreta de les cucaratxes
Gener 29, 2008
El Xino i el Wasabi
Gener 28, 2008
Segurament molt ja haureu sentit a parlar del Wasabi, una substància verda usada en molts plats japonesos d’un sabor intensíssim que podría ser descrit com una barreja entre Guindilla Verda i Fisherman’s Friend. Es fa a partir d’una espècie molt extranya de rave, el qual es cultiva en molts pocs llocs del món. Per a fer el Wasabi, es tritura fins a obtenir-ne una pasta amb més o menys aquesta consistència i color:
El wasabi no deixa a ningú indiferent, a uns els encanta a d’altres (entre els quals m’incloc) quan més lluny millor. Segons els japonesos sereveix per donar sabor a plats insípids. A ells els torna bojos, i a molts xinesos també, però sempre hi ha excepcions. L’altre dia en un sopar amb multitud de nacionalitats asiàtiques vaig filmar en exclusiva el procés en el qual un japonés feia tastar wasabi a un xino per primer cop.
A continuació el vídeo editat i comentat:
A sota el producte responsable:
Visita al districte 798
Gener 27, 2008
L’altre dia, tot i els -9º de temperatura, per fi em vaig decidir i vaig anar a visitar un lloc del qual m’havien parlat molt. Es el famós districte 798, un antic espai industrial reconvertit avui dia en un barri d’artistes, on les noves avantguardes culturals de Xina s’expressen amb força llibertat. Sovint desafiant obertament el règim. També s’hi poden trobar tendes de mobles i roba de disseny, i cafès i restaurants d’allò més “chic”. Un lloc molt recomanable de visitar. A sota, algunes fotos:
La “excavadora dragón”
Gener 26, 2008
Passejant per Beijing un es pot trobar amb estampes d’allò més frikis. Fins i tot un fet tan lamentable com és la demolició d’un hutong (nom que reben els antiquíssims i genuins barris de casetes baixes que són enderrocats sense cap mena de pavor per a construir-hi gratacels o centres comercials) poden tenir la seva gràcia si un es topa amb situacions com la d’aquest vídeo:
Falsificacions
Gener 24, 2008
Que Xina es el pais de les falsificacions es per tots sobradament conegut. Ara bé, com que aquí els drets de propietat se’ls passen per allà on volen almenys la majoria de còpies estan força treballades. Algunes fins i tot costa distingir-les de les originals. No és el cas però d’aquests 3 exemples que us poso a continuació, que rivalitzen en qualitat i originalitat amb les de les paradetes de la fira de Manresa:
Exemple 1)
Uns Mitjons de la marca.. Pepsi! i lo bo del cas es que els venen al Carrefour, ja no es maten ni a dissimular-ho o camuflar-ho en un mercat de segona… Aqui a Xina el que ven és la marca: la Pepsi la coneix tothom no? Doncs ja està, perquè matar-se a innovar i consolidar altres marques si podem vendre mitjons, camises o texans amb el nom d’una popular cola? Al cap i a la fi vesteixes de “marca” a preus barats no? Si es que en el fons són uns grans pragmàtics.
Exemple 2)
Un encenedor… Mardlero! Aqui si que la innovació es sorprenent, aquest trasto el venien en una parada ambulant d’un poblot perdut en mig de l’interior de Xina… Segur que al xino li ha costat més hores de feina pensar en un nom i un disseny succedanis de la marca que no pas si ho hagués copiat tal qual. Es clar que… no podia córrer el risc de que la multinacional enviés els seus inspectors, li clavés una denúncia als tribunals i hagués de pagar una indemnització milmilionària…
i Last but not least.. Exemple 3)
Després d’una dura jornada laboral, assaboreix un bon Johnnie Worker, Black Labial! Si senyor! La estética dels gòtics i la lloança als treballadors fusionats en una sola beguda! Quan això es popularitzi a occident farà trontollar fins i tot la marca original… Entre mig podreu veure un Chivas-Dannihuashi (que traduït vol dir, Dani el magnífic home il·lustrat.. gràcies, gràcies!)
Salut a tothom!
… i la Xina real
Gener 23, 2008
Sentint-ho molt no disposo de cap vídeo que pugui contrastar l’anterior, però si tot aquest seguit de fotos que us penjo a continuació. Són preses a Beijing, a Sichuan i al Xinjiang. Tres territoris ben diferents entre ells i allunyats milers de quilòmetres. Aquesta és la Xina real, és la brossa que amaguen sota la catifa, el país que no volen que veiem, tot i que es veu… i vaja si es veu!
La autèntica cara de les minories ètniques
Unes bambes Nike, el que s’amaga sota les minories ètniques que ens fan veure. Vestits llampants, al cap i a la fi disfresses que es treuen tot just al arribar a casa seva.
Ni AVE ni avions. Aquest és el mitjà de transport més utilitzat.
Un taller de bigues en mig d’un entorn gris i deforestat. Foto presa a escassíssims quilòmetres de l’entrada d’un magnífic parc Nacional.
L’estat de la majoria de vàters a Xina. I n’hi ha de pitjors… Almenys vosaltres no en sentireu la olor!
A diferència dels pandes aquests animalons no estan en perill d’extinció.
Imatge quotidiana a molts carrers de Xina
I quan les temperatures cauen… el suquillo de les escombreries es congela i forma una magnífica pista de patinatge!
La realitat de Xina és una suma d’aquestes dues coses, el país que s’esforçen per vendre al món i el país que un troba just al aterrar. Amb això no vull desalentar ningú de visitar-lo, ans al contrari. Ho recomano efusivament. És un país que et canvia la percepció de les coses i que t’obre la ment. Que fa que ja mai més torns a mirar el món de la mateixa manera. Com tots els països, i com totes les persones té les seves virtuts i les seves misèries. Precisament això el fa més humà, més accessible.
La Xina de cartró-pedra…
Gener 22, 2008
L’entrada d’avui és doble, una part us la penjo avui i l’altra haureu d’esperar a demà per veure-la…
La d’avui és un vídeo promocional del govern xinès on s’encarreguen de difondre les maravelles que hom pot trobar en aquest gran país. El vídeo no té truc, tot el que hi surt és real i amb una mica de sort es pot arribar a veure tal i com ens ho mostren. Un país net, plè de cultura, civilització, gairebé un paradís a la Terra. És la Xina de cartró pedra, la que ells volen que veiem…
Walt Disney… Espanyol???
Gener 21, 2008
Ahir tot llegint un text de xinès per evitar el rovellament de les meves neurones, vaig descobrir una cosa sorprenent, que fins i tot els xinos sabien i la majoria de nosaltres no. Doncs si! ara resulta que l’amic Walt, el mateix del qual diuen que aguarda tot fresquet en un congelador a que la ciència el recuperi algun dia, és en realitat espanyol. Espanyol de pura cepa! Aquest es el text on he trobat la sorprenent notícia:
El paràgraf diu així “El 5 de desembre de 1901 Walt Disney va néixer a Chicago (EEUU). Tot i que hi ha gent que diu que en realitat era espanyol, i que era un fill il·legítim. Després el propi Walt va investigar sobre la seva biografia però mai va obtenir-ne resultats que ho aclarissin” . Es que ja se sap, aquests espanyols… de façana molt catòlics ells però mira, omplint el món de fills bastards!
Si voleu saber més sobre aquesta sorprenent història podeu clicar en aquests enllaços:
http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2001/12/05/hoy/revista/359927.html
http://valhalla.mctekk.com/foro/index.php?showtopic=238
http://www.buscacine.com/cinealdia/archivos/000330.html
Ara bé, jo desconfiaria… segur que tot es un plà tramat per alts funcionaris de l’estat per incrementar el fervor patriòtic ciutadà de cara a les properes eleccions. Aquí tothom sap que, igual que Colom i Cervantes, Walt Disney era català, concretament de Vallfogona de Riucorb. I es que cal ser miop per no captar les òbvies semblances entre la rateta que escombrava l’escaleta i en Mickey Mouse:
